Bloc de Secundària

MÒDUL 8

Durada 2h al gimnàs o sala àmplia

Estratègies de decreixement, cures i sobiranies I

Durant el desenvolupament d’aquest mòdul es presenta la teoria del decreixement com a proposta que propicia el desenvolupament d’una societat més justa, equitativa i respectuosa amb el medi i les persones. També s’introdueix la dansa com a eina per treballar la relació amb una mateixa, amb els altres i amb l’entorn seguint la línia de la teoria del decreixement i els límits personals i planetaris.

Per fer-ho, en primer lloc es visualitza un vídeo que explica de forma breu la teoria del decreixement i acte seguit es proposa una dinàmica que té com objectiu aprofundir en aquest concepte i diferenciar-lo de ‘falses solucions’ o ‘capitalisme verd’ i ‘necroecologia’ amb l’ús d’exemples de propostes concretes.

La sessió continua amb la introducció del cos com a eina d’aprenentatge principal. Es proposen diferents dinàmiques corporals per treballar els diferents conceptes que s’han estat treballant en les sessions prèvies.

Idea força

Existeixen teories i estratègies que treballen l’ecodependència.

Conceptes claus

Decreixement/Sostenibilitat, Cos/ Moviment.

Competències Curriculars

Posicionament i reflexió crítica sobre les diferents alternatives sorgides per compensar l’impacte mediambiental de la societat de consum.

Objectius

  • Conèixer el decreixement com a proposta que permetria desenvolupar-nos en una societat més justa, equitativa i respectuosa amb el medi ambient i les persones.
  • Conèixer la dansa (cos-moviment) com a eina per treballar la relació amb una mateix, amb les altres i amb l’entorn.

Dinàmica

PRIMERA PART

Activació de coneixements previs (40’)

Introducció al decreixement

Horitzó de propostes

SEGONA PART

Contrastos i tancament (80’)

Cos-moviment

Targetes ‘Horitzó propostes’ (x4), música, reproductor de música (escola/ institut).

Requisits Tècnics

Aula polivalent perquè es pugui fer espai movent cadires i taules quan calgui, ordinador amb reproductor de vídeo i àudio i projector.

1. Activació de coneixements previs (40’)

1a. Projecció del vídeo sobre decreixement (10‘)

Després d’haver reconegut les explotacions al medi (M7) i després d’haver posat en relació el cos amb el territori i haver conegut els límits planetaris. S’explica a l’alumnat que en aquest i el següent mòdul ens endinsarem a conèixer alternatives, i concretament en aquest mòdul es parlarà del decreixement i per fer-ho es visualitzarà un vídeo que ho explica:

Decreixement (2:22)
Preguntes
  • Quins conceptes dels esmentats al vídeo els coneixen o recorden de la primera fase? —> Es parla d’ecodependència i interdependència (es poden recordar definicions si es troba oportú).
  • Què ha explicat el vídeo que fa el cargol quan ha crescut massa?

Algo similar a l’explicació d’Ivan Illich simplificada a primària i secundària:

“El caracol construye la delicada arquitectura de su concha añadiendo una tras otra las espirales cada vez más amplias; después cesa bruscamente y comienza a enroscarse cada vez en decrecimiento, ya que una sola espiral más daría a la concha una dimensión dieciséis veces más grande, lo que en lugar de contribuir al bienestar del animal, lo sobrecargaría. Y desde entonces cualquier aumento de su productividad serviría solo para paliar las dificultades creadas por esta ampliación de la concha, fuera de los límites fijados por su finalidad. Pasado el punto límite de la ampliación de las espirales, los problemas del sobre crecimiento se multiplicarían en progresión geométrica, mientras que la capacidad biológica del caracol solo puede, en el mejor de los casos, seguir una progresión aritmética.”

Ivan Illich

1b. Horitzó de propostes (30‘)

L’objectiu d’aquesta dinàmica consisteix a pensar en quines propostes formarien part de la teoria del decreixement o de la sostenibilitat. Aconseguint al final de la dinàmica un ‘Horitzó de propostes decreixentistes/sostenibles’.
Dinàmica

Per fer la dinàmica es necessitarà tenir ja preparades unes targetes de tres tipus (mirar annex 2):

  • Propostes alineades amb la teoria del Decreixement.
  • “Falses solucions” o propostes que podríem entendre dins de tàctiques “green-washing” o del capitalisme verd.
  • Propostes necro-ecològiques o exemples d’activitats que no respecten la natura ni la vida.

Aquesta activitat es pot realitzar de dues maneres diferents, per tal d’adaptar-se millor a cada grup: (opció A i opció B).

OPCIÓ A

Es faran grups de 4-5 persones. I cada grup tindrà un feix de targetes (cada grup tindrà totes les targetes, ja que faran la dinàmica per grups de forma simultània). Totes les targetes estaran barrejades i seran deixades en un taco/ feix. La dinàmica consistirà en el fet
que els alumnes vagin deixant al terra, alineades de manera horitzontal, les targetes que considerin que pertanyen a la teoria del Decreixement. Per torns d’un en un, l’alumnat podrà agafar una targeta o decidir si volen modificar aquelles que ja estan al terra.

Quan una participant deixi una targeta i el següent consideri que no és correcta, haurà de posar-la en posició vertical com a primer pas per eliminar-la de l’horitzó de propostes. Si una altra persona coincideix que aquesta targeta que està en vertical no és correcta, podrà treure-la de l’horitzó de propostes. Si al contrari creu que és correcta, podrà tornar a posar-la en posició horitzontal. Tot això haurà de ser fet en silenci i l’alumnat no podrà fer dues accions seguides. Si algú vol posar una targeta a l’horitzó i després reaccionar perquè altre company o companya ha posat en vertical una targeta i no li sembla bé, haurà d’esperar almenys un torn (per afavorir la participació de tothom).

* Les targetes que ha eliminat cada grup es separen i s’ajunten en una mateixa pila, per poder debatre en grup posteriorment.

Caldrà posar atenció si sorgeixen conflictes entre alumnes que es contradiuen a l’hora d’eliminar targetes, és una oportunitat per gestionar un debat.

Aquest pot ser un espai per a treballar les dimensions del decreixement més enllà de l’economia/ciència, més enllà de l’afirmació que cal reduir la base material en la qual basem la nostra economia. Respectant la diversitat, gaudint del “pluriverse”.


OPCIÓ B

Es faran grups de 4-5 persones. I cada grup tindrà un feix de targetes (cada grup tindrà totes les targetes, ja que faran la dinàmica per grups de forma simultània). Totes les targetes estaran barrejades i seran deixades en un taco/ feix. La dinàmica consistirà a agrupar les targetes en tres columnes segons si són: propostes ”falses solucions”, propostes “decreixentistes” i propostes en contra del decreixement. Per això, han d’establir un diàleg entre els membres del grup i decidir el lloc que li correspon a cadascuna.

Cada grup disposarà d’unes targetes en blanc on podran escriure si volen, altres frases que consideren importants i no hi apareixen.

ESPAI DEBAT PROPOSTES

Després d’haver fet la dinàmica, s’iniciarà un espai de debat amb tot el grup-classe, on es parlarà sobre quines han considerat que eren propostes decreixentistes, i quines les han emmarcat dins de falses solucions o en contra del decreixement. Per això, es divideix la pissarra en tres columnes: propostes ”falses solucions”, propostes “decreixentistes” i propostes en contra del decreixement; per tal d’anar enganxant les frases a mesura que les van classificant. La tallerista agafarà una targeta i cada grup anirà dient on l’ha col·locada i el perquè. Abans de finalitzar el debat, es pregunta si algun grup ha decidit afegir alguna targeta més i es realitzarà el tancament.

L’educadora pot explicar el què és el decreixement i les diferències entre les falses solucions i les propostes decreixentistes.

Es poden utilitzar algunes de les targetes per generar debat, i també perquè s’entengui el concepte de ‘decreixement’.

MATERIAL PER A L’EDUCADORA

És important alertar que en la dimensió de les alternatives també existeixen propostes que emmarquen en la dimensió de “falses solucions”, com són les iniciatives al voltant de la idea de construcció d’un “capitalisme verd” o de “greenwashing”. Tenint en compte que el sistema tendeix a l’acumulació de capital sense tenir en compte la seva (re)distribució, i que es regeix per la falsa premissa de creixement il·limitat –sent que el planeta i els recursos són finits– la idea de “capitalisme verd” és un oxímoron. El “greenwashing” implicaria mesures parcials i insuficients de caràcter ambiental que institucions o empreses apliquen per millorar la seva imatge, però que són parcials, insuficients o, fins i tot, contraproduents en la defensa ambiental o ecologista.

Un exemple de “falsa solució” és aprovar la producció d’energies renovables, com són les hidroelèctriques, els molins de vent i els parcs solars -i que implicarien en principi una proposta més neta-, però construïdes en zones on les seves comunitats no s’aprofitarien d’aquesta energia, o fins i tot se n’hauran de desplaçar per a la seva localització. També es poden donar altres contradiccions, com que aquestes construccions s’hagin realitzat, per exemple i en alguns casos, amb energies fòssils o que s’ubiquin en reserves naturals o camps de conreu que poden permetre la sobirania alimentària.

Què és el decreixement?

El decreixement, com els ecofeminismes, són mirades que ens ajuden a entendre la complexitat del nostre entorn eco-social i el model econòmic actual per valorar les alternatives existents i imaginar nous models.

És una proposta social i política que en la seva base advoca per disminuir, de manera controlada i progressiva, la producció que propugna l’actual model econòmic. És també una visió que assenyala la impossibilitat de reconciliar un model basat en el creixement econòmic amb la sostenibilitat i qualitat de la vida, buscant trobar un millor equilibri entre l’activitat humana i la natura.

Les responsabilitats de l’extractivisme en els territoris i el nivell de consum de recursos (alimentaris, energètics, etc.) segons les realitats socials és molt desigual. D’una banda, per exemple, les direccions de grans empreses transnacionals –en moltes ocasions establertes en països occidentals-, concentren capital i es beneficien econòmicament de l’espoliació
de recursos naturals. Una part molt important del seu consum es realitza per part de les poblacions del Nord Global, però també de manera desigual segons col·lectius socials en situació més o menys afavorida. D’altra banda, són les poblacions dels països de l’anomenat Sud Global les més perjudicades pels impactes de l’extractivisme, a la vegada que pateixen una greu vulneració de drets en no tenir en molts casos totes les necessitats bàsiques cobertes, com és tenir una correcta alimentació, un habitatge digne i/o accés a energia per a consum domèstic, entre d’altres. Per tant, les alternatives de decreixement passen per una millor distribució dels recursos necessaris per a la vida en equilibri amb el medi natural.

Moltes de les mirades crítiques coincideixen en remarcar la necessitat de fer transicions eco-socials cap a nous models que posin les persones i els ecosistemes en el centre, en lloc del capital, i on les propostes ecofeministes i de creixement encaixarien.

2. Contrastos y tancament (80’)

2a. Cos-moviment (80’)

En la segona part del mòdul participarà una professional de la dansa. L’objectiu és posar-hi COS a tot el que s’ha anat treballant fins aleshores.

 

1. RODA DE NOMS (10’)

Per iniciar la dinàmica corporal es farà un cercle on tothom estarà dret. Com que hi haurà una persona nova farem una roda de noms. Però, quan ens presentem i diguem el nostre nom haurem d’acompanyar la veu amb un moviment.

El nom i el moviment el repetirà tot el grup. La segona persona haurà de dir el nom i fer el moviment de la primera persona, i després dir el seu nom amb un moviment. La tercera persona haurà de repetir el nom i moviment de la primera persona, el nom i moviment de la segona persona, i finalment el seu nom i moviment. I així successivament fins que tothom s’hagi presentat.

 

2. CANT (5’)

Seguint amb el cercle, la dinamitzadora ensenyarà un cant a tot el grup. I el repetiran fins que el tinguin una mica familiaritzat.

La idea de treballar des del cant és per connectar directament amb el cos. Veure com la veu ens connecta amb la corporalitat. Els cants col·lectius com a forma de comunicació i unió al llarg de la història de la humanitat en diferents contextos culturals.

 

3. ESCALFAMENT-SACSEIG CORPORAL (10’) – [s’inicia la música]

Es deixaran 10 minuts de sacseig del cos, es donaran algunes indicacions perquè moguin diferents parts del cos, i vagin destensionant-lo. Fins que es permetin tot el moviment que el cos els demani, inclòs deixant anar la veu.
Es deixaran uns minuts de ‘moviment lliure’, on tot és possible mentre no es molesti a la resta de companys i companyes. Experimentar amb el cos, el moviment, les velocitats, les textures…

 

4. INTERDEPENDÈNCIA EN MOVIMENT

Jocs confiança/ Pes-contrapès (15’) – [Posar música de fons]

Després d’haver deixat anar tensions corporals, ens introduirem a cooperar amb les companyes.

Es faran grups de dos o tres (per fer-ho es pot dinamitzar la dinàmica dels paquets: tothom està movent-se per l’espai i la tallerista diu un número, i s’han d’agrupar en grups d’aquell número de persones, es pot fer diversos cops fins que el número sigui 2, que és amb el que treballarem per fer els jocs de confiança i pes i contra-pes.

En aquest punt la proposta consisteix en trobar-nos amb altres cossos i cooperar.

  • Exercici 1. Estar assegudes per parelles al terra, esquena amb esquena. L’objectiu és que s’aixequin del terra sense ajudar-se de les mans.
  • Exercici 2. Hauran de caminar de cantó a cantó de l’aula amb les espatlles tocant-se tota l’estona.
  • Exercici 3. Hauran de caminar de cantó a cantó de l’aula amb la part del cos que ells escullin que estigui en contacte entre les dues persones.
  • Exercici 4. Es treballarà el contra-pes, es faran parelles. Ajuntaran els peus i s’agafaran de la mà. La idea és que sense moure els peus i sense que es deixin anar de la mà, que vagin deixant caure el seu pes endarrere/al costat (es poden proposar les diferents formes), formant una V.

 

Dinàmica nusos (15’) – [música de fons, a l’hora de desfer el nus música fluixa per acompanyar el cant]

Es farà un cercle on totes les persones estaran agafades de les mans. Es jugarà amb les tensions, fent més gran i més petit el cercle (apropant-nos i allunyant-nos del centre). Després la tallerista demanarà que sense deixar-se anar de les mans, comencin a fer-se nusos entre ells i elles. Fer nusos amb el cercle que ells i elles conformaran.

Un cop el cercle ja no tingui forma de cercle i estiguin tots i totes ben lligades, s’iniciarà el procés de desnusar l’embolic creat. No podran parlar, però en aquest procés la tallerista proposarà cantar el cant que havien après a l’inici.

Alumnes de l’INS Eduard Fontserè investigant els límits col·lectius a través del cos, el moviment i les tensions.
Terra

Us convido a que comenceu a caminar per l’espai, a moure-us, en silenci, respectant als companys i companyes. Sent conscients de l’espai que ocupa el nostre cos, i sent conscients que aquest espai també el compartim amb altres éssers… M’agradaria que penséssiu ‘què és per vosaltres la terra?’, ‘què us ve al cap quan penseu en la terra?’, ‘apareix alguna sensació corporal?’.

Estem constantment connectades amb la Terra, la toquem amb els peus. El nostre cos té un pes, que amb la força de la gravetat fa que estiguem en contacte amb la terra. La terra pesa, té una forma sòlida. La podem tocar. La terra té presència, ocupa un espai i un temps. I és un temps lent… La terra va lenta.
[La idea és anar conduint el relat de la Terra cap a la LENTITUD i el PES].

Cada cop sentim més aquest pes en el nostre cos, i cada cop sentim com el cos va més a poc a poc. Caminem més lent, més lent, més lent… Fins que el moviment és minúscul, quasi imperceptible. I ens aturem, ens quedem quietes allà on estem.

Sentim com les plantes del peu estan totalment en contacte amb la Terra. I com si fóssim arbres, sentim com ens anem arrelant a poc a poc. Si ho volem podem tancar els ulls. Ens podem imaginar com surten arrels del nostre cos que van entrant a poc a poc cap al terra. Anem respirant, agafant aire i deixant anar l’aire. I com en aquest acompanyament de la respiració les arrels van agafant forma, i van fent-se un lloc cap al terra.

A poc a poc, anem deixant caure el cap. Ens imaginem que apareixen més arrels que ens estiren de dalt cap a baix. I poc a poc, ens anem deixant caure endavant vèrtebra per vèrtebra. Fins que tinguem el torç totalment endavant. Deixem el cap solt. Amb les mans podem agafar argila del terra i posar-la en aquells llocs del cos que detectem que hi ha tensions o dolors. [Ens podem quedar una estona en aquesta posició].

Sentim tant el pes del propi cos, i les arrels que ens envolten. Que deixem caure el nostre pes a la Terra. Ens deixem caure, seguim el camí de les arrels i entrem a la terra. Ens rebolquem a la terra, sentim que som part de la terra.

Aigua

Sentim com hi ha molècules d’aigua que van entrant en aquesta terra i sentim com l’argila es converteix en una substància més fluida, més modelable. Sentim com cada cop hi ha més aigua. I poc a poc, anem a buscar la font d’on surt aquesta aigua. En aquesta busca ens trobem una cascada preciosa. Ens comencem a netejar amb aquesta aigua, traient-nos l’argila i el fang que teníem.

L’aigua de la cascada ens convida a entrar. I decidim entrar a l’aigua, fins que l’aigua ens arriba fins a uns centímetres per sota del melic. Sentim com la nostra cintura forma part del moviment de l’aigua. I el nostre cos es mou d’un cantó a l’altra, moviments suaus que surten de la pelvis, de la cintura.

Ens continuem banyant, ens continuem netejant amb l’aigua del riu, de la cascada, i ens anem movent. Estem mullades, però no tenim fred. Estem a gust. Som part del riu també. El riu pot ser suau i tendre. O pot tenir un corrent més forta, i per tant, el moviment també serà més fort.

I el riu va baixant, i va baixant. Fins que desemboca. On desemboquen els rius? Aquest riu, com la majoria de rius, desemboca al mar, a l’oceà.

I arribem al mar. El mar és gegant, és majestuós. Però el mar està rebent des de les pluges, des dels rius, des de les fàbriques i els vaixells, des de les ciutats, un munt d’escombraries, de tot allò que estan creant les empreses i els éssers humans.

I el mar està disgustat, aquest fet li provoca un gran enuig. D’aquest enuig, s’enfada, s’enfada molt, fins a tal punt que comença a engrandir els seus moviments, i crea un tsunami. Un gran tsunami, una gran tempesta. Moviments grans i bruscos enmig de l’oceà.

Foc

Es veu un llampec que il·lumina la tempesta, i se sent un tro que ho fa ressonar tot. La força del llampec ho fa cremar tot. Comencen a caure més llamps i trons a tot allò que és nociu i danyí per la naturalesa. Es deixa anar tot. Tot crema, es transforma.

Us convido a que poseu les mans al plexe solar, uns centímetres per sota del vostre pit. Observeu com tot allò que no és just per la naturalesa està sent cremat.
Després que tot hagi cremat, queden les cendres. Les cendres d’allò que ha fet tant mal a la vida i la naturalesa.

Vent

Arriba el vent i fa volar aquestes cendres. Per endur-se-les pel món, i fertilitzar de nou la terra. Som l’aire, som el vent. Som molt lleugeres, com la cendra, com unes plomes, i anem volant per les noves terres.