Bloc de Secundària

MÒDUL 7

Durada 2h a l'aula

Estat del món i alternatives

Presentem la segona fase de la campanya “Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l’escola i al món”. Per començar, es fa una activació de coneixement previs fent una pluja d’idees d’exemples d’explotacions al medi i a les persones que es donin arreu del món, i es fa memòria de conceptes treballats a la primera fase de la campanya (ecodependència, interdependència, vulnerabilitat, cures).

A continuació, es convida a l’alumnat a reflexionar sobre les explotacions en diferents entorns del planeta a través d’un joc de preguntes, “Quiz de dades”. Després d’identificar les diferents explotacions s’introdueix el concepte de límits planetaris. Tot seguit, es fa una dinàmica que convida a la introspecció per poder veure de quina manera ens afecta emocionalment la situació actual del món.

Per finalitzar la sessió s’acompanya l’alumnat a escriure una “carta al futur” responent a les següents preguntes: “Què és el que m’agradaria que canviés? Què és el que jo puc fer?”.

Idea força

L’emergència climàtica i les explotacions al medi i a les persones requereixen una transició cap a una cultura d’acceptació i respecte dels límits planetaris.

Conceptes claus

Vulneracions i explotacions al medi ambient i a les persones, límits biofísics del planeta, ecodependència i interdependència.

Competències Curriculars

Anàlisi crítica de les causes i conseqüències dels diferents problemes mediambientals degut a l’impacte de l’activitat humana tant de l’entorn proper com de l’entorn llunyà.

Objectius

  • Analitzar breument l’estat del món i les causes i conseqüències de les explotacions al medi ambient i a les persones (fent memòria de la 1a fase).
  • Entendre el concepte de “límit planetari” i les conseqüències de la superació dels mateixos.
  • Parar atenció a les pròpies emocions en relació al context de crisi climàtica i sistèmica.

Dinàmica

PRIMERA PART

Activació de coneixements previs (20’)

Presentació 2a fase

Pluja d’idees sobre explotacions

SEGONA PART
TERCERA PART

Requisits Tècnics

Aula polivalent perquè es pugui fer espai movent cadires i taules quan calgui, ordinador amb reproductor de vídeo i àudio i projector.

1. Activació de coneixements previs (20’)

1a. Presentació de la segona fase (10‘)

Amb aquest mòdul s’inicia la segona fase de la campanya “Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l’escola i al món”. En aquesta segona fase, Mobilització social i incidència social i política, on s’amplia la mirada al barri i a l’entorn, s’incidirà en l’aplicabilitat de propostes d’ecofeminisme generades al centre educatiu, i es promouran accions per la cura de les persones i del medi ambient des d’una perspectiva global i al barri. S’aproparà també a l’alumnat a diverses experiències (d’economia social i solidària) que integrin l’ecofeminisme en la seva tasca.

Es recorda a l’alumnat que amb aquesta campanya volem promoure accions de cura de les persones i del medi ambient garantint uns drets humans, concretament el Dret al medi ambient sa i el Dret a la no discriminació de persones.

Nota: en cas que l’educadora no conegui el grup es recomana fer una dinàmica de coneixença inicial.

  • L’alumnat es col·loca amb les cadires en cercle.
  • L’educadora presenta breument la segona fase del projecte i pregunta al grup com està.

1b. Pluja d’idees sobre explotacions (10‘)

Pluja d’idees de les explotacions al medi i a les persones que es donin arreu del món:

L’educadora estimula la pluja d’idees amb preguntes sobre llocs concrets o activitats econòmiques (i les repercussions que puguin tenir aquestes) si no apareixen gaires idees. Totes les idees de possibles explotacions s’anoten a la pissarra. Un cop s’han anotat diversos tipus d’explotacions al planeta i a les persones es divideix el grup-classe en 3 grups per fer el Quiz de dades.

2. Contrastos (65’)

2a. Quiz dades (35‘)

L’educadora comenta que, un cop anotades les explotacions, ara faran un joc similar als concursos de preguntes que podem veure a la televisió, però totes les preguntes aniran relacionades a explotacions al planeta o a les persones. Es faran tres grups i a cada grup hi haurà dos equips (iguals en nombre de persones), i una persona que tindrà el rol de “presentadora”. Cada equip haurà de lliurar un full amb el número, color o nom que escullin i el nom de les persones que integren aquell equip. La presentadora llençarà diverses preguntes relacionades amb dades d’explotacions al medi ambient i a les persones, i cada equip haurà d’escriure la dada en un full i una petita frase argumentant perquè han posat aquella xifra i no alguna superior o inferior. Cada equip lliurarà la seva resposta (full amb el nom de l’equip) a la persona presentadora i aquesta dirà qui s’ha aproximat més.

Quan els 3 grups han acabat, es torna a posar les cadires en semicercle mirant a la pissarra, i l’educadora demana valoracions sobre què els transmeten aquelles dades de les quals han parlat. Si es considera que alguna ha generat més sorpresa o interès a l’alumnat, es pot preguntar per aquesta. Es poden formular les següents preguntes:

  • Quina dada us ha sobtat més?
  • Hi ha alguna que creieu que no és veritat? Per què?
  • Alguna persona creu que són dades importants? Per què?
  • Què us han fet sentir les dades que heu conegut? Què us agradaria que passés?

Podeu consultar les preguntes i les respostes a l’Annex 1.

INFORMACIÓ PER A L’EDUCADORA

Cal recollir els fulls amb les respostes de cada un dels equips i els seus integrants, ja que a alguns centres educatius s’utilitzarà com a mètode de seguiment.”

2b. Ecodependència i interdependència: fem memòria i relacionem (10‘)

Un cop finalitzat el “Quiz” es comenta que ara es parlarà de maneres de revertir les dades esmentades. Es projecten a l’aula les fotografies de les composicions elaborades per aquell mateix grup (si se’n disposen). En cas de no tenir-les, utilitzar les fotografies d’algun altre grup de la mateixa escola o edat.

Es mostren les fotografies de les composicions referents a ecodependència i interdependència, sense esmentar els conceptes, i es pregunta a l’alumnat si sap a quin concepte fan referència. Per tal d’agilitzar la memòria es pot fer repàs dels 4 conceptes que es van utilitzar a l’hora de fer les composicions (cures, vulnerabilitat, ecodependència i interdependència).

Es demana a l’alumnat que llegeixi les definicions i que posin un exemple sobre moments de la seva vida on s’hagi destacat la interdependència i l’ecodependència.

MATERIAL PER A L’EDUCADORA PER FER EL RECORDATORI DELS CONCEPTES

  • ECODEPENDÈNCIA: Què enteneu per ecodependència? Si separem la paraula, què vol dir “eco”? I dependència? Què és “dependència de l’eco”? Definició: “condició característica dels éssers humans per la qual necessiten de la naturalesa i estan subjectes a les seves limitacions i condicions”.
  • CURES: Què enteneu per cures? Què són les cures? Què vol dir cuidar? Què inclouen les cures? Són només físiques o també emocionals? Definició: “accions que consisteixen en vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa”.
  • INTERDEPENDÈNCIA: Què enteneu per interdependència? Si separem la paraula, què vol dir “inter”? I dependència? Què és “dependència de l’inter”? Definició: “condició per la qual s’estableix una condició recíproca de dependència”.
  • VULNERABILITAT: Què enteneu per vulnerabilitat? Què vol dir ser vulnerable? Algú no és vulnerable? Som vulnerables només físicament? Podem fer-nos mal d’altres maneres que no sigui amb ferides visibles? Definició: “condició d’un ésser susceptible d’ésser afectat, danyat o perjudicat, físicament o moralment”.

     

Després d’haver fet memòria dels conceptes també es menciona que van fer un llistat d’acords i compromisos a l’Espai de Reflexió Mixt (últim dia de la fase 1). I donar importància a mantenir els compromisos al llarg del temps (amb la possibilitat que aquests puguin ser canviats si és necessari), per així responsabilitzar-se de l’impacte que tenen en l’entorn que les envolta.

Per tancar aquesta activitat es comenta que en aquesta segona fase continuarem treballant en aquests dos conceptes i es descobriran alternatives i projectes que els posin en pràctica.

2c. Límits planetaris (20‘)

Cal anticipar a l’alumnat que a continuació farem una activitat on cal que estiguem atentes per entendre tot allò que succeeix. En pot introduir també que combinarem coneixements científics amb altres dinàmiques de moviment.

Es comenta a l’alumnat que fins ara en aquest mòdul hem anomenat explotacions, que són vulneracions de drets, i perquè no es vulnerin els drets cal definir uns límits.

S’aparten les taules del centre de l’aula i es col·loquen les cadires al contorn de l’espai, realitzant d’aquesta manera un cercle en que tothom es pugui veure. L’educadora, asseguda també en aquest cercle, llença la següent pregunta per introduir l’activitat:

  • Per vosaltres què és un límit?

Un cop es recullen (oralment) algunes de les definicions que faci l’alumnat, es pregunta:

  • Coneixeu quins són els límits del planeta

S’anoten a la pissarra els límits del planeta que l’alumnat hagi comentat. Un cop ja no hi ha més idees, es presenten els 9 límits que es van definir en un estudi del 2009 límits del planeta que defineixen l’espai segur per la humanitat. Es contempla que un cop superat aquest límit, aquest espai segur, es poden desencadenar canvis abruptes i perillosos. Per presentar aquestes idees es projecta la següent imatge i es resolen els dubtes de l’alumnat:

Un cop presentades aquestes imatges es comenta que no és tan important entendre el detall de cada límit planetari, sinó els termes generals d’aquest esquema. Existeix doncs:

  • SOSTRE ECOLÒGIC (relacionat amb la resiliència ecològica): conjunt de límits planetaris interdependents dels diferents processos biofísics fonamentals per garantir la reproducció de la natura. Aquestes dependències i limitacions sistèmiques i biofísiques han d’esdevenir una fortalesa per generar models i comunitats resilients davant dels canvis, posant així la vida al centre.
  • ZONA SEGURA: formes de relació amb la natura i el planeta, assegurant les necessitats humanes a cobrir, respectuoses amb els límits biofísics que garanteixen la reproducció de la natura.
  • ZONA D’INCERTESA (i els canvis exponencials i imprevisibles): formes de relació amb la natura i el planeta que sobrepassen els límits biofísics segurs per a garantir la reproducció de la vida, situant el planeta en una situació d’incertesa i risc que podrien provocar canvis abruptes i perillosos difícilment previsibles i amb potencials conseqüències devastadores.
  • SOSTENIBILITAT: processos i formes de relació que garanteixin la satisfacció de les necessitats de les persones i el seu desenvolupament en condicions dignes, des d’un model que respecti els límits biofísics fonamentals per a la reproducció de la natura. Un model que generi comunitats resilients als canvis posant sempre la vida al centre.

UN COP AQUÍ:

Si hi ha temps es fan grups i cada grup investiga un dels límits esmentats i les possibles conseqüències. Les eines interactives es presenten en plenària. En cas que no hi hagi temps, l’educadora presentarà a tot el grup-classe les diferents eines interactives.

Preguntes un cop feta l’activitat:

  • Totes les persones contribueixen per igual a superar aquests límits?
  • Les nostres actuacions tenen les mateixes conseqüències, per exemple, en l’emissió de CO2? [posar altres exemples], possible relació amb l’ordenació de targetes petjada ecològica a la primera fase.

També es poden recollir dades extretes del Quiz.

A continuació, per aprofundir en els límits planetaris i per pensar en les possibles conseqüències que s’estan desencadenant o es podrien desencadenar si se superés aquest límit, es presenten les següents eines interactives. (Important que l’educadora miri les eines abans de la sessió per poder-les explicar.)

L’educadora presentarà els diferents límits planetaris (mencionar-los i si cal aclarir per què és un límit planetari). A l’aula s’explicarà que hi ha diferents eines per veure l’impacte d’haver superat els diferents límits, es proposarà de veure’n algun(s), el que les alumnes decideixen, i es facilitaran les adreces de les altres per si volen investigar pel seu compte o amb el grup classe.

Mentre es visualitzen els diferents mapes/eines interactives l’educadora pot preguntar als alumnes per cada límit planetari:

Quines conseqüències penseu que desencadena o es podrien desencadenar si se superés aquest límit planetari?

c) PETJADA MATERIAL

La petjada material mesura la quantitat d’extracció de material utilitzat (minerals, combustibles fòssils i biomassa) associada a la demanda final de béns i serveis, independentment d’on es produeixi aquesta extracció. Contempla l’extracció més enllà de les fronteres també.

Aquesta eina es pot respondre el grup-classe en conjunt, o que l’educadora vagi responent mentre tota la classe ho veu per fer d’exemple, i observar la seva petjada ecològica amb el seu estil de vida.

https://www.vidasostenible.org/huella-ecologica/

c) PETJADA MATERIAL

La petjada material mesura la quantitat d’extracció de material utilitzat (minerals, combustibles fòssils i biomassa) associada a la demanda final de béns i serveis, independentment d’on es produeixi aquesta extracció. Contempla l’extracció més enllà de les fronteres també.

Aquesta eina es pot respondre el grup-classe en conjunt, o que l’educadora vagi responent mentre tota la classe ho veu per fer d’exemple, i observar la seva petjada ecològica amb el seu estil de vida.

https://www.vidasostenible.org/huella-ecologica/

d) EXTRACCIÓ DE L’AIGUA DOLÇA
Agua virtual / huella ecológica producción: https://www.esagua.es/calculo-de-huella-hidrica/

Les dues últimes eines calculen l’impacte de cada persona individual sobre el planeta. Cal anar amb compte per no individualitzar les problemàtiques sistèmiques i estructurals. L’individualisme com a estratègia del capitalisme per encobrir el que és de fons una falsa solució. Dir als alumnes la importància de no caure en allò individual.

3. Tancament (35’)

3a. I amb tot això, com em sento? (15’)

En el present mòdul s’ha dut a terme un anàlisi on s’han abordat situacions de col·lapse, crisi i algunes catàstrofes, amb l’augment de desigualtats que pot comportar això si no s’aborden els canvis d’una manera justa (igualitària) i democràtica (tenint present que actualment no s’està caminant en aquest sentit per part d’empreses i governs).

Totes aquestes situacions ens afecten com a persones, ens afecten emocionalment i les accions que duem a terme es veuran afectades per les emocions que sentim amb relació a aquests temes.

Així doncs, demanem a l’alumnat que, estant tothom dret, apartant cadires i objectes del centre de l’aula, aquest es col·loqui en un dels 3 espais que es definiran a continuació.

  • QUI ES TROBI EN UN ESTAT D’ACCIÓ: Et sents amb ganes de fer quelcom, d’actuar per revertir les situacions de les quals hem parlat, a escala individual i/o col·lectiu… (Es podria observar com una actitud d’Activista)
  • QUI ES TROBI EN ESTAT CONGELAT: No saps com reaccionar davant de totes les dades i situacions comentades, no acabes de saber com et sents o que necessitaries ara.
  • QUI ES TROBI EN ESTAT DE REBUIG O PASSIVITAT: No t’afecta el que hem parlat, no ho trobes important, creus que no cal parar-hi atenció i podem continuar fent la nostra, creus que és mentida i que s’exagera molt en aquests temes… (Es podria conèixer com un rol Negacionista).

 

Quan totes les persones s’han situat en aquests tres espais es demana a algunes persones de cada una de les posicions que comparteixin el que pensen. L’objectiu d’aquesta posada en comú no és la confrontació d’idees sinó l’expressió de l’estat anímic i emocional després del desenvolupament d’aquest mòdul.

CONTINGUT PER A L’EDUCADORA

Davant de les situacions de crisi (com l’actual crisi climàtica) a les persones ens pot afectar més o menys, però s’acostuma a produir una situació de “trauma” davant la qual aquesta situació (d’amenaça, d’atac) ens genera un xoc. Així doncs, des de la psicologia podríem dir que la nostra societat està passant per un moment traumàtic. Per tant, davant d’una situació d’amenaça hi ha tres respostes: hi ha mamífers que ataquen, hi ha mamífers que fugen i hi ha mamífers que es congelen. En funció de com sigui la persona, de la seva experiència subjectiva d’aquest trauma, hi ha aquests tres tipus de resposta. A l’hora de parlar a l’aula sobre aquest context de crisi climàtica cal tenir en compte que s’observaran aquestes tres actituds i rols, visibles en les opinions també de l’alumnat. La gent que ataca i lluita contra l’amenaça tindria aquest rol “d’activista social”: aquelles que s’enfaden i no volen que allò passi al món. Aquelles qui no saben com actuar davant l’amenaça o l’emergència, no ens convenç cap manera o no creiem que puguin funcionar, ens perdem entre les maneres de donar resposta i no hi fem res, actitud de quedar-se “congelada”. Per últim, una altra actitud o rol molt comú davant de situacions d’amenaça o emergència és fugir, dir “no n’hi ha per tant, no és tan important”, “no és veritat”, “jo això no m’ho crec”, és l’actitud de negar, de fugir, de no voler veure que hi ha un perill, actituds que en aquest cas podríem relacionar a els corrents negaci onistes del canvi climàtic.

Cal tenir en compte que en situacions de trauma també es donen situacions de dol. Quan veien la desesperança o situacions que l’alumnat està molt desanimat davant de la situació de crisi, que d’alguna manera veu “que no hi ha res a fer” o que “tot està perdut” aquestes actituds estan molt vinculades a situacions de dol.

Una bona manera d’acompanyar a infants i joves al parlar d’emergència climàtica és observar la diversitat d’actituds i pensaments que també tenim nosaltres, algunes poden estar més relacionades amb la desesperança, d’altres poden ser més activistes, a estones podem trobar-nos més negacionistes o podem recordar moments també on ens haguem sentit congelades.

Aquesta activitat de posicionament és una informació molt valuosa per la persona educadora que acompanyi a aquest grup. Conèixer en quina posició o actitud vers la situació de crisi climàtica i ambiental en la qual ens trobem ens servirà per apropar-nos a l’alumnat de diverses maneres, adaptant-nos també a la seva situació. Cal ser conscients de la falta de “sinceritat” que pugui produir-se en aquesta activitat. Pot ser que hi hagi persones que s’agrupin en una posició majoritària per no destacar, per demostrar una actitud més acceptada pel grup, per demostrar una actitud d’activista perquè és allò correcte o que “està bé”… Tot i això, tenir una “fotografia” general de la situació de l’alumnat al qui s’acompanyarà resultarà molt útil per a les properes sessions.

* Contingut elaborat a partir de la Sessió 4 dinamitzada per Anna Pujol del curs: “Eines i recursos per abordar l’emergència climàtica a les aules”, d’EduAlter i ECP.

3b. Carta al futur (20‘)

Es demana a l’alumnat que ompli una breu carta sobre “Que és el que més m’agradaria canviar?” dels temes que s’han parlat avui. Es demana a l’alumnat que s’ha col·locat, en l’exercici anterior, en les posicions de congelat o rebuig que també respongui la carta, amb la idea que sigui i amb allò que voldrien canviar, encara que no respongui a un canvi per revertir la crisi climàtica i ambiental (només en els casos en què no es vegi possible).

És important que l’educadora reculli aquestes cartes amb el nom de cada persona del grup.

4. Material que l'educadora ha de recollir d'aquest taller

  • Fotografies del desenvolupament de la sessió.
  • Fulls amb les respostes de cada grup (i els noms dels components de cada grup) de l’activitat 1c.
  • Totes les cartes amb el nom i el desig de canvi de cada una de les persones del grup.