Bloc de primària
MÒDUL 9
Durada 2h a l'aula
Estratègies de decreixement, cures i sobiranies II
L’objectiu d’aquest mòdul consisteix en conèixer i reflexionar sobre les sobiranies, els béns comuns i els drets com a plantejaments realistes, justos i necessaris per viure.
Per fer-ho, a l’inici de la sessió s’introdueix el concepte de sobiranies i es convida a aprodunfir a través de diferents jocs per tal de comprendre el concepte. Durant la segona part de la sessió es presenten diferents exemple i lluites locals i d’arreu representatives a través de diferents vídeos i explicacions.
Per últim, s’introdueix l’experiència de proposta decreixentista o representativa d’una sobirania que es visitarà durant el següent mòdul (mòdul 10).
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Coneixement de diferents alternatives de consum o activitats econòmiques relacionades amb la producció de béns i serveis.
Objectius
Conèixer i reflexionar sobre les sobiranies, els béns comuns i els drets com a plantejaments realistes, justos i necessaris i veure alguns exemples.
Activació de coneixements previs (80’)
Contrastos (30’)
Tancament (10’)
Annex jocs i materials:
- Joc 1: 7 fitxes colors.
- Joc 2: fitxes 3 en ratlla.
- Joc 3: targetes.
- Joc 4: palets construcció.
- Joc 7: targeta “dret a l’educació i la cultura”.
Requisits Tècnics
1. Activació de coneixements previs (80’)
1a. Fer memòria dels conceptes treballats fins ara (10’)
Abans de començar amb contingut nou de la sessió, es preguntarà si es recorda el que s’ha treballat fins ara. I conjuntament es farà memòria del material utilitzat en les sessions anteriors.
1b. Què són les sobiranies? Coneixem-les jugant. (60‘)
Després d’haver fet memòria dels coneixements treballats fins ara, s’explica que en aquest mòdul coneixerem el que són les sobiranies.
Es pregunta si algú sap, coneix o ha sentit a parlar del concepte sobiranies: “Algú sap què és una sobirania? En podríeu posar un exemple?“. Aquesta pregunta no esperem que sigui resposta en profunditat.
Es llegirà una breu definició de què és una sobirania:
“Les sobiranies (els béns comuns i els drets) són aquelles models de vida que plantegen cobrir les necessitats de les persones (de manera equitativa i democràtica) tenint en compte els límits biofísics del planeta (que en vam parlar al M7).”
Dinàmica
Farem una activitat on jugarem a 7 jocs diferents per introduir i entendre a què ens estem referint quan parlem de sobiranies. Per fer-ho dividirem l’aula en 7 espais. En cada un dels espais hi haurà un joc que introduirà una sobirania concreta.
Els alumnes també es dividiran en 7 grups, i cada un dels grups començarà amb un joc (un dels espais) coneixent una sobirania concreta. Al cap de 6 minuts es farà rotació i els grups d’alumnes aniran al següent joc. Les rotacions es faran fins que tots els grups hagin passat per tots els jocs, i les anirà dinamitzant l’educadora.
Es recomana que abans de dividir els grups l’educadora expliqui per sobre cada un dels jocs, sense dir específicament quina sobirania es treballa a cada un dels jocs, això es parlarà al final a la reflexió. I després, durant el desenvolupament de la dinàmica també anirà resolent dubtes en cas que apareguin, i anirà observant el procés i resultat de cada joc i cada un dels grups.
Fer fotos d’aquesta activitat.
JOC 1. LES SET DIFERÈNCIES DEL COMERÇ JUST
- En aquest joc es treballarà la sobirania alimentària.
- L’alumnat haurà de trobar les set diferències (indicades en la llegenda de la imatge) i les marcarà amb els clips. Quan canviïn de joc ho trauran perquè el següent grup pugui jugar-hi.
- https://www.setem.org/catalunya/campanas/sobirania-alimentaria/
JOC 2. TRES EN RATLLA
- En aquest joc es treballarà la sobirania energètica.
- L’alumnat disposarà d’un taulell de 3×3. En cada requadre hi haurà una frase escrita, algunes de les frases fan referència a aspectes que sí van acord amb la sobirania energètica. D’altres frases promouran el contrari.
- L’objectiu de l’alumnat serà aconseguir fer tres en ratlla marcant amb els cercles allò que sí que s’emmarca dins de les sobiranies, i amb una X allò que no.
JOC 3. SUMANT I RESTANT
- En aquest joc es treballarà la sobirania de l’aigua.
- L’alumnat disposarà d’un taulell 5×4 com aquest:
- L’alumnat també disposarà de 8 targetes que les haurà de col·locar en els espais en buit fent que les sumes i/o restes tinguin sentit des d’una perspectiva sobirana de l’aigua.
JOC 4. ELS PILARS DEL TERRITORI
- En aquest joc es treballarà el dret al territori rural i urbà.
- L’alumnat disposarà de 12 bastonets que estaran barrejats. Cada bastonet representarà un element que promogui o no el dret al territori rural i urbà.
- El grup d’alumnes hauran d’escollir els 6 elements que consideren més necessaris per poder garantir el dret al territori rural i urbà. Amb aquests bastonets hauran de crear una construcció. (Seran construccions ràpides i efímeres, ja que només disposaran de 10 minuts i el següent grup haurà d’utilitzar els mateixos bastonets).
- Els elements que hi ha escrits en els bastonets són els següents:
JOC 5. JEROGLÍFICS
- En aquest joc es treballarà el dret a les cures.
- L’alumnat disposarà d’un seguit d’imatges i haurà d’esbrinar què simbolitzen cada grup d’imatges.
JOC 6. SOPA DE LLETRES
- En aquest joc es treballarà el dret a la salut.
- L’alumnat disposarà d’una sopa de lletres, i en un full a part hauran d’escriure les paraules que van trobant en relació amb el dret a la salut. (Important remarcar que no escriguin en el full de la sopa de lletres).
- Paraules: cos; decidir; drets sexuals; drets reproductius; horitzontalitat; qualitat; pública; salut física; salut psicoemocional; temps d’atenció; escolta activa.
JOC 7. QUI SÓC?
- En aquest joc es treballarà el dret a l’educació i la cultura.
- Hi haurà un paper amb una paraula escrita. És important que aquest paper estigui girat i que les persones no el puguin veure a simple vista.
- Sortirà una persona voluntària del grup, i es posarà el paper el front sense poder llegir que hi posa. Aquesta persona haurà de fer preguntes a les seves companyes (que sí que veuran el paper) fins a esbrinar qui és.
Paper: Dret a l’educació i la cultura
1c. Reflexió (10’)
L’objectiu d’aquesta dinàmica consisteix en pensar quines propostes formen part de la teoria del decreixement o de la sostenibilitat. Aconseguint al final de la dinàmica un ‘Horitzó de propostes decreixentistes / sostenibles’.
Preguntes per a la reflexió
Es faran els 7 jocs, després ens posarem en cercle per compartir el que hàgim pogut observar dels jocs. Per reflexionar l’entorn a les sobiranies.
- Quines sobiranies creieu què s’han treballat en cada un dels jocs?
- Després d’haver jugat, com definiríeu el que és una sobirania?
- De quins temes creieu que estem parlant quan parlem de sobiranies?
- Coneixeu exemples de sobiranies en el vostre entorn? En podríeu mencionar alguna?
MATERIAL PER A L’EDUCADORA
Es menciona el model de consum i de producció que impera actualment que es basa en una falsa creença que existeixen recursos il·limitats. I s’explica que les sobiranies apareixen com a alternativa que respecten el dret al medi ambient i defensen i vetllen per la no discriminació de les persones.
(No confondre amb falses solucions, capitalisme verd).
Per bastir les transicions eco-socials i construir nous models que impliquin la sostenibilitat de la vida, és indispensable integrar la perspectiva dels béns comuns, les sobiranies i l’accés a drets, com horitzons de models que tinguin en compte, per una banda, els límits biofísics i, per l’altra, la cobertura de necessitats humanes amb equitat i de manera democràtica.
Quan fem referència als comuns i les sobiranies, estem parlant d’aigua, energia, aire net, sòls fèrtils, boscos, aliments, processos que regeneren els (eco)sistemes vius, però des d’una perspectiva ecofeminista també d’habitatge, salut, educació i cures. Els comuns són tots aquells recursos col·lectius vitals per a desenvolupar les nostres vides quotidianes i satisfer les nostres necessitats com a part d’una comunitat, des d’una òptica d’equitat, sostenibilitat, inalienabilitat i democràcia, i desterrant l’acumulació, la propietat privada i la precarietat.
ADAPTACIÓ CONCEPTES SOBRE SOBIRANIES I DRETS
- SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: dret a decidir en comunitat com i quins aliments produir i consumir, de forma justa i respectuosa amb l’entorn i el medi ambient, i adaptant-se a les necessitats de cada comunitat i persona.
- Exemples: producció local a horts urbans comunitaris. Augmentar el nombre de terres (sòls) públiques. Distribució a partir de mercats locals diversos que posin els aliments a un preu just a apropar productors i consumidors a evitar la distribució amb grans superfícies.
- Webs de referència i suport: https://etselquemenges.cat/especialista/esther-vivas/que-es-la-sobirania-alimentaria, https://cat.justiciaalimentaria.org/
- SOBIRANIA ENERGÈTICA: dret a decidir comunitàriament com generar i utilitzar l’energia, sense perjudicar altres persones i sense malmetre el medi ambient, assegurant l’accés just i necessari a cada comunitat i persona.
- Exemples: gestionar energies com la llum i l’electricitat de forma pública per deixar de dependre de grans empreses i dels seus preus abusius a provoquen pobresa energètica cada vegada a més famílies donat que no poden pagar els preus d’aquests recursos. Acompanyar aquest canvi amb un decreixement energètic i sostenible a utilitzar energies renovables per satisfer necessitats bàsiques i necessàries, deixant de banda la producció i consum per a activitats no necessàries per al benestar social i ambiental.
- Webs de referència i suport: https://xse.cat/manifest/, https://pobresaenergetica.es/2018/11/09/reclamem-un-nou-model-energetic-mes-democratic-participat-basat-en-les-energies-renovables-que-garanteixi-els-drets-energetics-de-la-ciutadania/
- DRET COL·LECTIU A L’AIGUA: dret comunitari a decidir conjuntament com gestionar i utilitzar l’aigua, obtenint-la de forma respectuosa amb el medi i assegurant l’accés necessari a l’aigua a totes les persones.
- Exemples: gestionar públicament l’aigua des dels diferents municipis i comunitats a evitar la gestió per part d’una empresa privada. Aigua pública a preu de servei. Evitar malbaratar l’aigua per interessos individuals que vagin en contra del benestar social i ambiental a per exemple evitar fer pous, d’on extreure aigua, sense control perjudicant-nos els uns als altres; omplir piscines particulars; fer ús de grans quantitats d’aigua per produccions que no promouen el benestar social i ambiental.
- Assegurar que tota persona i comunitat disposa de l’aigua necessària per satisfer les necessitats bàsiques.
- Webs de referències i suport: https://amap.cat/ca/presentacio/
- DRET AL TERRITORI RURAL I URBÀ: dret a utilitzar els espais rurals o urbans, que s’adaptin a totes les necessitats de la comunitat i de les diferents persones, de manera que tothom s’hi pugui sentir inclòs i respectat, sense malmetre l’entorn i medi ambient.
- Exemples: utilitzar una iconografia inclusiva a acabar amb la utilització de figures masculines estandarditzades i figures femenines sexualitzades com a forma de publicitat.
- Webs de referència i suport: http://www.punt6.org/ca/reflexiones-feministas-habitat-iii-3/
- DRET COL·LECTIU A LES CURES: dret a decidir sobre com, quan i de qui volem tenir cura i sobre com, quan i qui volem que tingui cura de nosaltres. Repartir les cures entre totes les persones per evitar que recaiguin totes sobre un grup de persones concret, com és el cas de les dones.
- DRET A LA SALUT: dret a una sanitat que es preocupi per les necessitats en salut de totes les persones. Actualment les necessitats en salut de les dones no sempre són ateses. Dret a decidir sobre el propi cos, dret a la salut física i a la salut mental, respectar els drets sexuals i de reproducció. Acabar amb la violència masclista.
- DRET A L’EDUCACIÓ I LA CULTURA: dret a l’escola pública on totes les persones s’hi sentin incloses i respectades, sense privilegis per a un grup de persones concretes. Dret a l’educació sense violència masclista, homòfoba i racista, respectant així les diversitats de cada persona i comunitat.
2. Contrastos (30’)
2a. Exemples de sobiranies i lluites locals i representatives (30‘)
Un cop hem jugat i hem fet una aproximació al que són les sobiranies a nivell teòric, ens apropem a aquestes propostes coneixent alguns exemples existents a nivell global i a nivell local.
Ens tornem a posar en cercle de manera que tothom tingui visibilitat a la pantalla/projector.
La tallerista exposarà amb una pantalla gran les diferents lluites. Farà una breu explicació de cada una d’elles, fent èmfasi i referència en quin tipus d’àmbit de la vida actuen (quin tipus de sobirania, o de quina lluita es tracta). Es projectaran els vídeos -en els casos que n’hi hagi-, o les eines que es proposen (mapa de l’aigua).
Abans d’exposar les iniciatives es respondran aquestes preguntes de forma conjunta:
- Seguint amb les sobiranies. Què us imagineu que canviaria si haguéssim de cobrir les nostres necessitats sense passar els límits biofísics del planeta?
- Quines pràctiques del vostre dia a dia o a nivell global canviaríeu?
- Com es pot canviar el sistema agroalimentari perquè sigui més just amb les persones i el planeta?
- Com es pot produir i consumir energia d’una manera més justa amb les persones i el planeta?
SOBIRANIES I LLUITES INTERNACIONAL/ GLOBAL
1. Via campesina – sobirania agroalimentària
Pàgina web: https://viacampesina.org/es/
Visualitzar el vídeo:
“La Vía Campesina es un movimiento internacional que reúne a millones de campesinos, agricultores pequeños y medianos, sin tierra, jóvenes y mujeres rurales, indígenas, migrantes y trabajadores agrícolas de todo el mundo. Construido sobre un fuerte sentido de unidad, la solidaridad entre estos grupos, que defiende la agricultura campesina por la soberanía alimentaria como una forma de promover la justicia social y dignidad y se opone fuertemente a los agronegocios que destruyen las relaciones sociales y la naturaleza.
Las mujeres desempeñan un papel crucial en La Vía Campesina. El movimiento defiende sus derechos y la igualdad de género. Lucha contra todas las formas de violencia contra las mujeres. Los jóvenes agricultores juegan también un papel muy importante como una fuerza inspiradora en el movimiento.
La Vía Campesina cuenta con 181 organizaciones locales y nacionales en 81 países de África, Asia, Europa y América. En total representa a unos 200 millones de agricultores. Se trata de un movimiento político, autónomo, plural, multicultural, en su demanda de justicia social a la vez que se mantiene independiente de cualquier partido político, de cualquier tipo de afiliación económico o de otro tipo.
Un grupo de representantes campesinos -hombres y mujeres- de cuatro continentes formaron La Vía Campesina en 1993, en Mons, Bélgica. En ese momento, las políticas agrícolas y empresas eran cada vez más globalizadas, y los campesinos y pequeños agricultores necesitaban desarrollar una visión común y luchar para defender esa visión. Organizaciones de agricultores a pequeña escala también querían ser escuchados y participar directamente en las decisiones que afectaban sus vidas.
Tienen una estructura descentralizada y sus luchas son:
- Defender la soberanía alimentaria, luchar por la tierra y la reforma agraria;
- La promoción de Agroecología y defensa de las semillas locales;
- Promoción de los Derechos Campesinos y la Lucha contra la Criminalización de Campesinos.”
Exemples d’altres lluites a nivell global: Fridays for future, Climaccio, Extinció o Rebel·lió.
SOBIRANIES I LLUITES LOCALS
1. Aliança contra la pobresa energètica
Pàgina web: https://pobresaenergetica.es/
Visualitzar el vídeo:
Contextualitzar que el vídeo l’han fet Enginyers Sense Fronteres i Aliança per la pobresa energètica i data del 2015.
“L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) és un moviment social que neix el 2014 per lluitar per garantir l’accés universal als serveis bàsics d’aigua i energia exercint pressió sobre l’Administració perquè garanteixi aquests drets i sobre les grans empreses subministradores perquè assumeixin la seva responsabilitat en aquesta xacra.
Pobresa Energètica: La pobresa energètica a l’Estat espanyol és una realitat per a un 11% de la població, que es troba amb dificultats per mantenir casa seva a una temperatura adequada els mesos freds i càlids, i fer front al pagament de les factures de la llum, el gas o l’aigua.
Aquesta problemàtica ha anat evolucionant al llarg dels anys, però als inicis de l’APE es parlava de talls d’electricitat que afectaven a més d’1,4 milions de famílies el 2012. Aquell any, els talls d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es van triplicar respecte al 2011, arribant a més de 72.000 casos.
Són massa les famílies que es veuen obligades a decidir entre pagar la hipoteca, l’energia i l’aigua o alimentar els seus infants, i això sense comptar el col·lectiu de persones a les quals, per motius de salut, un tall en el subministrament posa en greu perill la seva vida.
Malgrat tot això, l’oligopoli energètic -Endesa, Gas Natural-Fenosa (ara Naturgy), Iberdrola, EON Espanya (ara Repsol) i EDP- i AGBAR, lluny de patir la crisi, augmenten els seus beneficis any rere any i no dubten a incrementar tarifes: l’electricitat ha pujat un 66,8% entre 2008 i 2018 i l’aigua s’ha encarit un 65% entre 2008 i 2015.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, impulsada mitjançant una ILP per l’APE, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Observatori DESC, la situació a Catalunya ha canviat radicalment, tot experimentant un gran descens en el nombre de talls de subministrament. Així i tot, encara hi ha reptes al davant, com el compliment íntegre de la llei, la condonació del deute de les famílies afectades per part de les grans companyies, i la regularització dels serveis per famílies que estan ocupant en precari, entre d’altres.
En aquesta lluita és essencial introduir la perspectiva de gènere, en tant que són les dones a nivell mundial les més afectades i vulnerades pel que fa a accés a l’energia. Per això, s’utilitza el concepte “feminització de la pobresa”, amb la intenció de fer visible i fer desaparèixer les desigualtats de gènere.
El concepte de “feminització de la pobresa” es va començar a utilitzar als anys 90 davant la constatació de l’augment de la pobresa entre les dones a nivell mundial. Podem afirmar, basant-nos en observacions diàries, que la situació de les dones (tant en societats benestants com a l’anomenat Sud global) pateix d’una participació desigual al mercat laboral, una càrrega excessiva de dedicació a la llar i a les cures i una visió de la societat on les tendències heteropatriarcals són encara dominants.
En el cas concret de la feminització de la pobresa, no només cal reafirmar que, efectivament, tots aquells indicadors que revelen riscos d’exclusió són més elevats en les dones, sinó que el gènere és en si mateix un factor de risc; és a dir, el gènere condiciona la probabilitat de veure’s en una situació vulnerable.”
2. Aigua és vida – sobirania de l’aigua
Pàgina web: https://www.aiguaesvida.org/
Mapa interactiu model de gestió de l’aigua a Catalunya:
https://www.aiguaesvida.org/mapa-aigua-a-catalunya/
El mapa de l’Aigua a Catalunya és una iniciativa que tracta d’apropar la realitat de la gestió de l’aigua i les seves repercussions a Catalunya. Les dades reflectides en les diferents capes del mapa estan en constant actualització mitjançant les dades (sovint insuficients) que els organismes públics ofereixen, així com les que podem aconseguir a través de la col·laboració ciutadana. Aigua a Catalunya pretén esdevenir una fotografia en temps real de l’estat actual de la gestió de l’aigua, la seva qualitat, transparència de dades i, en últim terme, un recopilatori de tota la informació que hauria de ser d’accés públic.
Vídeo: https://www.aiguaesvida.org/video-aigua-font-de-vida-o-de-negoci/
“Aigua és Vida, és una plataforma formada per Organitzacions de la Societat Civil de procedència variada: associacions de veïns i veïnes, sindicats, entitats ecologistes, de solidaritat internacional, entre d’altres.
L’objectiu d’Aigua és Vida és aconseguir que la política d’aigua i la gestió del cicle integral de l’aigua a Catalunya sigui realitzada des del sector públic i comptin amb la participació i el control de la societat civil com a garantia de qualitat del servei i de qualitat democràtica. En aquest sentit, Aigua és Vida denúncia el paper dels sectors lucratius en la gestió de l’aigua i el sanejament que representen les corporacions privades, tant en la part alta del cicle de l’aigua com en baixa.
Tot i que Aigua és Vida actua bàsicament en territori català, dóna suport i es coordina amb altres moviments socials tant a nivell estatal com internacional.”
3. Brotes – dret a les cures
Pàgina web: https://www.brotes.coop/
Instagram d’un dels projectes: https://www.instagram.com/somcos.moviment.somcos/
Una cooperativa de treball nascuda a L’Hospitalet al 2013 amb una idea al cor: creiem que cal repensar el nostre funcionament com a societat, tenint en compte la cura i el benestar de totes i que fer-ho en comú és necessari i transformador.
Per això, dinamitzem i acompanyem espais de cura i benestar, facilitant processos comunitaris de pràctiques i reflexions per a l’apoderament i la socialització en les cures des de l’ecofeminisme i la interseccionalitat. Treballem a l’àmbit terapèutic, educatiu i comunitari; amb dones, famílies, joves, educadors, organitzacions i veïnes, des de la mirada de la salut comunitària i l’economia social, solidària i de les cures.
Els cossos al centre. Per què cura dels cossos?
Existeix un vincle entre els cossos diversos i els espais que construïm i habitem. Brotes pensem el cos com el nostre primer territori a reconèixer i a habitar plenament. Creiem que és important posar el cos en el centre i donar-li un espai de cura ja que en els nostres cossos es dibuixen els cicles vitals i s’escriu la nostra història i el nostre present. Des del cos connectem amb les nostres necessitats i desitjos, prenem consciència de les violències interioritzades i de l’entorn, i podem crear imaginaris en comú… Tenir cura del propi cos i deixar-nos sentir és bàsic per a dotar-nos d’una bona vida.
Brotes, acompanyem espais d’autocura per alliberar tensions corporals i emocionals, espais d’escolta, connexió, plaer i suport, per habitar-nos amb les nostres fortaleses i vulnerabilitats. Perquè reconèixer-nos ens aporta benestar, i fer-ho al costat d’altres cossos i compartir des d’aquí és empoderador.
Les cures al centre… Però què són les cures?
Les persones som éssers vius vulnerables, eco e interdepenents; per a sobreviure depenem de la natura i dels temps, treballs i afectes que altres persones ens dediquen. Totes i tots necessitem cures de manera permanent al llarg de la vida, de diferents tipus i intensitat, en funció del moment del cicle vital.
Les cures són imprescindibles per a la vida, per a la sostenibilitat de les comunitats, i perquè el món i les economies funcionin. Les cures estan a tot arreu, però en les nostres societats la seva organització es basa en desigualtats sexuals, econòmiques i racials. Treballem per revertir aquestes situacions.
Qui està cuidant?
Les dones són les grans proveïdores de cures. Els treballs de cures (de la llar, domèstic, de persones dependents…) es resolen fonamentalment des de les famílies i amb recursos privats. Les àvies, les treballadores migrades i les dones de classes populars són les invisibilitzades de les cures. Això té impactes negatius sobre la salut de les dones i de les comunitats. Els espais de trobada de persones cuidadores (incloent-hi treballadores socials, de l’educació i la salut) són necessaris per alliberar tensions i gaudir.
Acompanyem processos d’apoderament de persones cuidadores i facilitem espais comunitaris de reflexió al voltant de les cures: Què és una vida que val la pena viure? Quines són les condicions de vida dignes per al conjunt de la societat?
“Les dones sostenim el món “tenir cura de l’entorn és un treball i també pot ser un plaer… com ens organitzem entre tots i totes per fer-nos la vida agradable i alegre?”
4. Sindicat de llogateres – dret a l’habitatge digne
Pàgina web: https://sindicatdellogateres.org
Vídeo 1:
“Som un grup de veïns i veïnes de Barcelona que volem impulsar un sindicat de llogaters i llogateres a la ciutat per la defensa del dret a l’habitatge i un lloguer assequible, estable, segur i digne.
El sindicat neix com una iniciativa transversal, però amb una clara consciencia política i col·lectiva. Volem aglutinar els i les veïnes que vivim o volem viure de lloguer, tant a habitatges del mercat privat com públics, per reivindicar conjuntament els nostres drets i incidir a tots els àmbits administratius i de govern.
A Barcelona el 30% dels veïns i veïnes vivim de lloguer. Aquesta xifra, que està molt per sobre de la mitjana espanyola, continua estant lluny d’altres ciutats europees com Berlín, Amsterdam o París on el lloguer representa més del 60% dels habitatges, i està molt més protegit per la llei.
El Sindicat de llogaters i llogateres entenem que la problemàtica entorn el lloguer no és conseqüència només d’una llei contrària anys drets dels i les inquilines. Volem també combatre aquesta nova bombolla immobiliària que ataca a la nostra ciutat, basada en l’increment especulatiu i abusiu del preu dels lloguers (d’un 9% el darrer any). Denunciem a més que la precarització general de les condicions de feina multiplica el risc d’exclusió residencial: cada cop tenim més dificultats per fer front a l’encariment desmesurat de la vida. El 83% dels desnonaments a Barcelona el 2015 van ser per impagament de lloguer. Mentre el preu mitjà dels pisos a Barcelona és de 801€, 1 de cada 3 treballadors/es cobra menys de 843€. Igualment, treballarem per garantir un règim tributari en la tinença i ús de l’ha bitatge per evitar el frau i el greuge comparatiu entre els beneficis discals entre propietaris i llogaters.
Entenem que és vital garantir la funció social dels habitatges a través de la ferma protecció de l’ús residencial per sobre de l’ús econòmic o especulatiu de qualsevol classe. Per aquest motiu, reivindiquem la lluita contra els processos de pressió turística i de gentrificació que ens expulsen dels nostres barris. Cal a més una mobilització urgent dels habitatges buits i un augment del parc públic de lloguer social.
A través de l’organització i la mobilització volem donar resposta a les demandes creixents al voltant del lloguer mitjançant serveis d’assessorament que ens apoderin sobre els nostres drets i deures i sobre les condicions contractuals dels nostres lloguers (temporalitat, fiances, obres, condicions d’habitabilitat, manteniment, clàusules, etc.). També volem tenir incidència en qüestions de caràcter més general com la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) o el desenvolupament de mesures legislatives pel control i la limitació dels preus del lloguer.
La vaga de lloguers de l’any 1931 ens recorda que la defensa dels drets dels inquilins i inquilines no és una experiència nova a casa nostra. Al mateix temps, l’existència de poderosos sindicats de llogaters i llogateres a nivell internacional, que arriben a negociar collectivament preus i condicions del contracte de lloguer amb tots els agents implicats, ens anima a apostar per la creació d’aquest sindicat ren defensa d’un lloguer just.”
5. Associació de dones del món rural – dret al territori rural i urbà
Pàgina web: https://donesmonrural.cat
Vídeo:
“Dones del Món Rural és un grup de dones rurals de Catalunya, principalment ramaderes i pageses, que vetlla per a donar visibilitat a la seva feina, defensar els seus interessos i necessitats, crear sinergies i millorar la igualtat d’oportunitats del sector. Som la veu de les dones que treballen al sector agrícola-ramader, que constitueixen un pilar molt important de l’economia nacional catalana.
Només un 20% de les dones es dediquen professionalment al sector primari a Catalunya, tot i que gairebé un milió viuen en zones rurals.
Així doncs, cal subratllar la gran contribució de les dones a la millora econòmica, social i cultural de les zones rurals d’arreu del món. És essencial que tinguem veu a tots els espais de decisió i de debat del sector. Des del Grup Dones del Món Rural lluitem i defensem el reconeixement públic de les nostres activitats.
L’objectiu principal del Grup Dones del Món Rural és representar els interessos de les pageses i ramaderes catalanes, la qual cosa significa cobrir una gran quantitat de qüestions agrícoles, ramaderes, econòmiques, ambientals, legals, fiscals, educatives i socials relacionades amb la presència de la dona al món rural i el seu treball diari.
Així doncs, volem ser el portaveu i la Font de referència per proporcionar informació autèntica i competent sobre la situació social i econòmica, les preocupacions i les necessitats reals de les dones al món rural als responsables polítics, a la societat i als mitjans de comunicació. D’aquesta manera s’aconseguirà incidir en les polítiques del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i alimentació i estar presents en les diverses taules secto rials per tal de professionalitzar la nostra activitat i apoderar les dones del sector primari.”
3. Tancament (10’)
3a. On anirem al M10?
Presentació de les experiències i iniciatives que es visitaran al proper M10.
S’explica que el proper dia es farà una visita a un espai del barri en que el seu marc ideològic i d’intervenció s’emmarca dins de la perspectiva de la teoria del decreixement i les sobiranies.
(Pot ser una lluita social o un exemple pràctic de sobirania).
L’HOSPITALET
NO MÉS BLOCS – CAN TRABAL
L’assemblea NO MÉS BLOCS-SALVEM L’H som un moviment nascut a l’any 2015 amb l’objectiu d’aturar el PDU Gran Via que preveu l’edificació massiva de gratacels a l’última zona agrícola i lliure d’edificacions a la ciutat més densament urbanitzades i poblada del sud d’Europa i a l’última zona amb possibilitats de recuperació paisatgística del Delta esquerre del Llobregat.
TARRAGONA
ECOLOGISTES EN ACCIÓ – RIU FRANCOLÍ
Ecologistas en Acción es una confederación de más de 300 grupos ecologistas distribuidos por pueblos y ciudades. Formamos parte del ecologismo social, que entiende que los problemas medioambientales tienen su origen en un modelo de producción y consumo cada vez más globalizado, del que derivan también otros problemas sociales, y que hay que transformar si se quiere evitar la crisis ecológica.
Para ello realiza campañas de sensibilización, denuncias públicas o legales contra aquellas actuaciones que dañan el medio ambiente, a la vez que elabora alternativas concretas y viables en cada uno de los ámbitos en los que desarrolla su actividad.
BARCELONA
ZERO PORTS
ZerØport és una plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona.
https://zeroportbcn.wordpress.com/
https://twitter.com/zeroportbcn
PHATT
Plataforma d’Habitatges Afectats pels Tres Turons-Veïnes afectades pels plans urbanístics de l’ajuntament que volen defensar i protegir el territori davant l’amenaça de la gentrificació, la turistificació i l’expulsió de les veïnes. Són veïnes que están organitzades per frenar l’enderroc de 300 habitatges i també l’imminent tancament de les batèries antiaèries del Carmel (els Bunkers).