Bloc de primària
MÒDUL 7
Durada 2h a l'aula
Estat del món i alternatives
Presentem la segona fase de la campanya “Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l’escola i al món”. Per començar, es fa una activació de coneixements previs fent una pluja d’idees d’exemples d’explotacions al medi i a les persones que es donin arreu del món, i es fa memòria de conceptes treballats a la primera fase de la campanya (ecodependència, interdependència, vulnerabilitat, cures).
A continuació, es convida a l’alumnat a reflexionar sobre les explotacions en diferents entorns del planeta a través de l’eina artística del collage. Després d’identificar les diferents explotacions es fa una dinàmica que convida a la introspecció per poder veure de quina manera ens afecta emocionalment la situació actual del món.
Per finalitzar la sessió s’acompanya l’alumnat a escriure una “carta al futur” responent a les següents preguntes: “Què és el que m’agradaria que canviés? Què és el que jo puc fer?”.
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Objectius
- Analitzar breument l’estat del món i les causes i conseqüències de les explotacions al medi ambient i a les persones (fent memòria de la 1a fase).
- Posar atenció en les pròpies emocions en relació amb el context de crisi climàtica i sistèmica.
Dinàmica
Activació de coneixements previs (35’)
Contrastos (55’)
6 fulls DIN A3 per fer els collages, annexos collage, quiz dades (només per alguns grups que sí que el faran), material per fer el collage i annex ‘Carta al futur’.
Requisits Tècnics
1. Activació de coneixements previs (35’)
1a. Presentació de la segona fase (10‘)
Amb aquest mòdul s’inicia la segona fase de la campanya “Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l’escola i al món”. En aquesta segona fase, Mobilització social i incidència social i política, s’amplia la mirada al barri i a l’entorn. Per una banda, es promouen accions per la cura de les persones i del medi ambient des d’una perspectiva global i local. També, es mostren a l’alumnat diverses experiències (d’economia social i solidària) que integrin l’ecofeminisme en la seva tasca.
Es recorda que al llarg d’aquesta campanya es volen promoure accions de cura de les persones i del medi ambient, per tal de garantir el Dret al medi ambient sa i el Dret a la no discriminació de les persones.
Nota: en cas que l’educadora no conegui el grup es recomana fer una dinàmica de coneixença inicial.
- L’alumnat es col·loca amb les cadires en cercle.
- L’educadora presenta breument la segona fase del projecte i pregunta al grup com està.
1b. Pluja d’idees sobre explotacions (10‘)
Pluja d’idees de les explotacions al medi i a les persones que es donin arreu del món (i que potser vam parlar-ne d’algunes a la primera fase).
L’educadora estimula la pluja d’idees amb preguntes sobre llocs concrets o activitats econòmiques (i les repercussions que puguin tenir aquestes) si no apareixen gaires idees. Totes les idees de possibles explotacions s’anoten a la pissarra.
Després d’haver anotat les diferents explotacions es farà memòria dels conceptes treballats a la primera fase (veure 1c).
1c. Quiz de dades (35‘) (opcional)
(Aquesta activitat només es realitzarà si s’ha acordat prèviament i hi ha temps, ja que es prioritza fer l’activitat del collage).
L’educadora comenta que, un cop anotades les explotacions, faran un joc similar als concursos de preguntes que podem veure a la televisió, però totes les preguntes aniran relacionades a explotacions al planeta o a les persones. Es faran tres grups i a cada grup hi haurà dos equips (iguals en nombre de persones), i una persona que tindrà el rol de “presentadora”. Cada equip haurà de lliurar un full amb el número, color o nom que escullin i el nom de les persones que integren aquell equip. La presentadora llençarà diverses preguntes relacionades amb dades d’explotacions al medi ambient i a les persones, i cada equip haurà d’escriure la dada en un full i una petita frase argumentant perquè han posat aquella xifra i no alguna superior o inferior. Cada equip lliurarà la seva resposta (full amb el nom de l’equip) a la persona presentadora i aquesta dirà qui s’ha aproximat més.
Quan els 3 grups han acabat, es torna a posar les cadires en semicercle mirant a la pissarra, i l’educadora demana valoracions sobre que els transmeten aquelles dades de les quals han parlat. Si es considera que alguna ha generat més sorpresa o interès a l’alumnat, es pot preguntar per aquesta. Es poden formular les següents preguntes:
- Quina dada us ha sobtat més?
- Hi ha alguna que creieu que no és veritat? Per què?
- Alguna persona creu que són dades importants? Per què?
- Què us han fet sentir les dades que heu conegut? Què us agradaria que passés?
Podeu consultar les preguntes i les respostes a l’Annex 1.
INFORMACIÓ PER A L’EDUCADORA
Cal recollir els fulls amb les respostes de cada un dels equips i els seus integrants, ja que a alguns centres educatius s’utilitzarà com a mètode de seguiment.
1d. Ecodependència i interdependència: fem memòria i relacionem (15‘)
Un cop finalitzada la pluja d’idees d’explotacions al medi es parlarà de maneres de revertir les dades esmentades. Es projecten a l’aula les fotografies de les composicions elaborades per aquell mateix grup (si se’n disposen). En cas de no tenir-les, es poden utilitzar les fotografies d’algun altre grup de la mateixa escola o edat.
Es mostren les fotografies de les composicions referents a ecodependència i interdependència, sense esmentar els conceptes, i es pregunta a l’alumnat si sap a quin concepte fan referència. Per tal d’agilitzar la memòria es pot fer repàs dels 4 conceptes que es van fer servir a l’hora de fer les composicions (cures, vulnerabilitat, ecodependència i interdependència).
Es demana a l’alumnat que llegeixi les definicions i que posin un exemple sobre moments de la seva vida on s’hagi destacat la interdependència i l’ecodependència.
2. Contrastos (55’)
2a. Com ens afecta el canvi climàtic? (55’)
Dinàmica
COLLAGE D’ENTORNS (40’)
L’educadora comenta que un cop anotades les explotacions, i haver fet memòria dels conceptes de la Fase 1, es treballarà per fer l’elaboració de 6 collages de diferents entorns, plasmant de forma visual l’impacte del canvi climàtic a cada un dels entorns.
L’educadora farà 6 grups, i a cada un d’ells els repartirà un DIN A3 blanc, una fitxa d’un dels entorns (amb informació sobre aquell entorn) i materials per poder crear el collage.
Abans de començar s’ensenyen els exemples de collage del PowerPoint.
L’objectiu d’aquesta dinàmica consisteix en el fet que els infants puguin plasmar de forma visual les vulneracions del medi, treballant amb l’entorn concret que els hagi tocat.
A cada grup se li reparteix una fitxa amb la descripció d’un entorn (muntanyes, boscos, oceans, ciutats, camp, aigua dolça) i amb la informació que se’ls dona i el material que hi ha, es realitzarà en grup per fer un collage que plasmi les conseqüències del canvi climàtic en aquell entorn.
Les fitxes de cada un dels entorns estan a l’Annex 1.
Reflexió
COMPARTIR COLLAGE (15’)
Un cop cada grup ha acabat el seu collage, es demana que es faci un cercle perquè cada grup l’exposi i expliqui les vulneracions al medi d’aquell entorn.
Es deixen els collages al centre del cercle per veure el mapeig global de com afecta el canvi climàtic als diferents entorns del món treballats a l’aula.
L’educadora pot acompanyar les reflexions amb diferents preguntes:
- Quins són els impactes del canvi climàtic en els entorns treballats?
- Quin impacte creieu que té el canvi climàtic en la vida de les persones? Quines persones són les més afectades?
- Creieu que les vulneracions i explotacions a un medi concret tenen impacte en altres entorns diferents, o afecten altres éssers que no habiten aquell entorn?
- Sabeu què són els límits planetaris (límits biofísics)?
MATERIAL PER A L’EDUCADORA
Es fa èmfasi en la interdependència i ecodependència que ens caracteritza. Es parla sobre l’impacte que el nostre model de producció i consum té sobre els altres entorns i persones (des de com ens alimentem a com ens vestim).
S’introdueix el concepte de límits planetaris sense entrar-hi molt a fons, es menciona que l’estil de vida que promou el model de producció i consum al qual estem acostumades és inviable en qüestió de recursos i sostenibilitat de la vida en totes les seves formes (al següent mòdul es torna a parlar de límits planetaris).
3. Tancament (30’)
3a. I amb tot això, com em sento? (10’)
En el present mòdul s’ha fet un anàlisi on s’han abordat situacions de col·lapse, crisi i algunes catàstrofes, amb l’augment de desigualtats que pot comportar això si no s’aborden els canvis d’una manera justa (igualitària) i democràtica (tenint present que actualment no s’està caminant en aquest sentit per part d’empreses i governs).
Totes aquestes situacions ens afecten com a persones, ens afecten emocionalment i les accions que duem a terme es veuran afectades per les emocions que sentim en relació amb aquests temes.
Així doncs, es demana a l’alumnat que, estant tothom dret, apartant cadires i objectes del centre de l’aula, aquest es col·loqui en un dels 3 espais que es defineixen a continuació:
- Qui es trobi en un estat d’acció: Et sents amb ganes de fer alguna cosa, d’actuar per revertir les situacions de les quals hem parlat, a escala individual i/o col·lectiva… (Es podria observar com una actitud d’Activista).
- Qui es trobi en estat congelat: No saps com reaccionar davant de totes les dades i situacions comentades, no acabes de saber com et sents o que necessitaries ara.
- Qui es trobi en estat de rebuig o passivitat: No t’afecta el que hem parlat, no ho trobes important, creus que no cal parar-hi atenció i podem continuar fent la nostra, creus que és mentida i que s’exagera molt en aquests temes… (Es podria conèixer com un rol Negacionista).
Quan totes les persones s’han situat en aquests tres espais es demana a algunes persones de cada una de les posicions que comparteixin el que pensen. L’objectiu d’aquesta posada en comú no és la confrontació d’idees sinó l’expressió de l’estat anímic i emocional després del desenvolupament d’aquest mòdul.
CONTINGUT PER A L’EDUCADORA
Davant les situacions de crisi (com l’actual crisi climàtica) a les persones ens pot afectar més o menys, però s’acostuma a produir una situació de “trauma” davant la qual aquesta situació (d’amenaça, d’atac) ens genera un xoc. Des de la psicologia podríem dir que la nostra societat està passant per un moment traumàtic. Així doncs, davant d’una situació d’amenaça es descriuen tres respostes: hi ha mamífers que ataquen, hi ha mamífers que fugen i hi ha mamífers que es congelen. En funció de com sigui la persona, de la seva experiència subjectiva d’aquest trauma, hi ha aquests tres tipus de resposta. A l’hora de parlar a l’aula sobre aquest context de crisi climàtica cal tenir en compte que s’observaran aquestes tres actituds i rols, visibles en les opinions també de l’alumnat. La gent que ataca i lluita contra l’amenaça tindria aquest rol “d’activista social”: aquelles que s’enfaden i no volen que allò passi al món. Aquelles qui no saben com actuar davant l’amenaça o l’emergència, no ens convenç cap manera o no creiem que puguin funcionar, ens perdem entre les maneres de donar resposta i no hi fem res, actitud de quedar-se “congelada”. Per últim, una altra actitud o rol molt comú davant de situacions d’amenaça o emergència és fugir, dir “no n’hi ha per a tant, no és tan important”, “no és veritat”, “jo això no m’ho crec”, és l’actitud de negar, de fugir, de no voler veure que hi ha un perill, actituds que en aquest cas podríem relacionar a els corrents negacionistes del canvi climàtic.
Cal tenir en compte que en situacions de trauma també es donen situacions de dol. Quan veiem la desesperança o situacions que l’alumnat està molt desanimat davant de la situació de crisi, que d’alguna manera veu “que no hi ha res a fer” o que “tot està perdut” aquestes actituds estan molt vinculades a situacions de dol.
Una bona manera d’acompanyar a infants i joves al parlar d’emergència climàtica és observar la diversitat d’actituds i pensaments que també tenim nosaltres, algunes poden estar més relacionades amb la desesperança, d’altres poden ser més activistes, a estones podem trobar-nos més negacionistes o podem recordar moments també on ens hàgim sentit congelades.
Aquesta activitat de posicionament és una informació molt valuosa per la persona educadora que acompanyi a aquest grup. Conèixer en quina posició o actitud vers la situació de crisi climàtica i ambiental en la qual ens trobem ens servirà per apropar-nos a l’alumnat de diverses maneres, adaptant-nos també a la seva situació. Cal ser conscients de la falta de “sinceritat” que pugui produir-se en aquesta activitat. Pot ser que hi hagi persones que s’agrupin en una posició majoritària per no destacar, per demostrar una actitud més acceptada pel grup, per demostrar una actitud d’activista perquè és allò correcte o que “està bé”… Tot i això, tenir una “fotografia” general de la situació de l’alumnat al qui s’acompanyarà resultarà molt útil per a les properes sessions.
3b. Carta al futur (20‘)
Es demana a l’alumnat que ompli una breu carta sobre “Que és el que més m’agradaria que canviés? I què és el que jo puc fer?” dels temes que s’han parlat avui. Es demana a l’alumnat que s’ha col·locat, en l’exercici anterior, en les posicions de congelat o rebuig que també respongui la carta, amb la idea que sigui i amb allò que voldrien canviar, encara que no respongui a un canvi per revertir la crisi climàtica i ambiental (només en els casos que no es vegi possible).
És important que l’educadora reculli aquestes cartes amb el nom de cada persona del grup i, que l’educadora recordi a l’alumnat que la ‘Carta al futur’ serà una activitat avaluativa i que ens servirà perquè cada alumna pugui ser conscient del seu procés d’aprenentatge durant la campanya.
Un cop hagin escrit la carta, aquesta es guardarà per ser utilitzada a la darrera sessió, per poder veure si hi han hagut canvis durant el procés de la campanya.
4. Material que l'educadora ha de recollir d'aquest taller
- Fotografies del desenvolupament de la sessió.
- Fulls amb les respostes de cada grup (i els noms dels components de cada grup) de l’activitat 1c.
- Totes les cartes amb el nom i el desig de canvi de cada una de les persones del grup.