Bloc de primària
ESPAI DE REFLEXIÓ III
Durada 2h a l'aula
Recerca i constatació de les preocupacions i emocions del grup classe vers les pràctiques de la comunitat educativa i l’entorn
Per començar la sessió ens situem en la sessió que estem: L’espai de reflexió. S’inicia recuperant el que es va tractar en el mòdul 7 i es fa èmfasis en els límits planetaris i de les persones. A continuació es projecta l’eina de l’EjAtlas de manera que sigui visible per tot el grup classe, i s’explica com funciona l’eina mostrant algun exemple de conflicte ambiental d’alguna part del món.
Tot seguit, es proposa una activitat que posa en relació el propi cos amb el territori que s’habita. És una dinàmica introspectiva que pretén evidenciar de manera vivencial la interdependència i ecodependència que ens caracteritza com a éssers vius que som: “pensar el COS com el nostre primer TERRITORI, i al territori el reconeixem en els nostres cossos: quan es violenten els llocs que habitem s’afecten els nostres cossos, quan s’afecten els nostres cossos es violenten els llocs que habitem”. En acabar es deixa un espai perquè es pugui compartir i reflexionar sobre les diferents cartografies corporals creades.
Després s’introdueix una dinàmica per treballar de forma concreta els límits planetaris, fent una comparació entre diferents països. La sessió s’acaba amb un espai de debat i conclusions sobre la cultura dels límits i l’acceptació i respecte dels límits del planeta i els propis.
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Objectius
-
Reflexionar críticament sobre la desigualtat a l’hora de traspassar els límits planetaris (pocs vulneren molt i molts en pateixen les conseqüències).
-
Entendre els danys als territoris que habitem (medi) com danys també cap a nosaltres (persones).
-
Reflexionar sobre els efectes al superar els límits planetaris i personals.
Dinàmica
Activació de coneixements previs (10’)
Tancament (20’)
Requisits Tècnics
1. Activació de coneixements previs (10’)
1a. Situem-nos: Espai de Reflexió? (5’)
En el mòdul anterior (M7) es va parlar sobre l’estat del món, posant atenció en les explotacions i vulneracions al medi, i coneixent els límits biofísics planetaris. Es fa una pluja d’idees sobre per què l’alumnat creu que es traspassen aquests límits.
- Per què creieu que se segueixen desenvolupant actuacions que deterioren el planeta? Qui necessita seguir duent a terme aquestes actuacions i per què?
Es vol arribar a una conclusió on es posi de relleu que les actuacions que vulneren el planeta són causes sistèmiques, són part d’un sistema que busca el benefici propi per sobre del comú (del planeta i de les persones). Exemples d’actuacions que vulneren el planeta les tenim a la pluja d’idees a l’inici del M7 (diverses formes d’extractivisme i explotació no sostenible dels recursos naturals, explotacions a persones per raó de classe, gènere, ètnia o procedència…).
Es recuperen les idees que van sortir al mòdul anterior i es crea una definició conjunta sobre: Què és un límit? A continuació es demana a l’alumnat que diferenciï quins serien els límits naturals i quins serien els límits de les persones. Es demana doncs que tornin a crear una definició per cada un d’aquests o que, busquin les diferències d’aquests.
Exemples de definicions podrien ser:
-
Els límits del planeta són aquells que, un cop superats, posen en perill la vida en el mateix. Com seria la definició d’un límit per les persones?
-
Exemple: els límits de les persones són aquells que poden posar en risc el benestar i la salut de les mateixes.
1b. Activació coneixements previs (5’)
Un cop s’han introduït els límits del planeta i de les persones, es projecta l’EjAtlas de manera que sigui visible per al grup-classe.
Es pregunta si algú el recorda de la fase anterior i què indica aquest gran mapa.
Quan es tingui la resposta, s’amplia la imatge (fer zoom) a la zona de Llatinoamèrica i es pregunta:
- Creieu que s’hi concentren molts o pocs conflictes ambientals en aquesta zona?
- Per què pot ser? (relació amb els nexes neocolonials d’extractivisme, revisar M2 si es vol aprofundir)
CONTINGUTS PER A L’EDUCADORA
Diverses experiències del sud global ens poden servir a l’hora d’afrontar els reptes mediambientals i les agressions al territori al nord. Una de les tècniques realitzada pel “Colectivo Miradas Críticas del Territorio desde el Feminismo” (grup de Red Latinoamericana de Mujeres defensores de Derechos Sociales y Ambientales) són les cartografies corporals, tècnica que desenvoluparem a continuació. Cal contextualitzar a l’alumnat explicant que aquest grup de dones diverses volen teixir vincles entre els cossos i el territori que habitem. Aquestes activitats es comparteixen després en grup per reflexionar juntes i crear estratègies de vida per estar millor en els nostres territoris.
Un cop exposades les indicacions per a crear una composició, el que es farà a continuació serà exposar tots els materials que tenen a la seva disposició (fulles d’arbres, branques, botons, fils, clips, etc), i sobretot es remarcarà que han de respectar el material que és de tots. Per a que no vagin tots els alumnes a buscar materials al mateix temps, s’explicarà que solament una persona del grup podrà anar a agafar materials, tot i que aquesta no ha de ser sempre la mateixa.
L’educadora pot anar passant per les creacions de l’alumnat, i anar fent preguntes de manera que totes les persones del grup sàpiguen explicar per què aquella composició està disposada d’aquella manera i per què no d’una altra. Aquestes composicions també són un consens, és un creació conjunta i no individual, i s’ha de trobar l’acord també a l’hora de compondre.
Un cop tots els grups han finalitzat es disposa l’alumnat en rotllana perquè puguin observar totes les composicions, i l’educadora va passant per cada una i preguntant si saben de quin concepte es tracta i el “per què”.
2. Contrastos (90’)
2a. Mapeig corporal: Mapeig del cos com a territori (45’)
IMPORTANT: Durant la dinàmica s’acompanyarà a les participants a la creació d’un recorregut per la seva intimitat i ho plasmaran de forma plàstica. És per aquesta raó que des de l’inici de la dinàmica, l’educadora ha de comunicar que faran aquest recorregut, que és un dibuix que fan per a elles i si no volen ensenyar-lo o explicar res, no ho hauran de fer. Així, per fer aquesta dinàmica es necessita un entorn tranquil i segur i s’explicitarà a les participants que aquest serà l’ambient de la sessió.
Dinàmica
Per fer aquesta dinàmica es proposa que els infants i joves puguin asseure’s i repartir-se de forma individual pel terra de la classe. Cal apartar taules i cadires, es recomana fer-ho des de l’inici de la sessió.
INTRODUCCIÓ PRÈVIA
“Pensar el COS com el nostre primer TERRITORI, i al territori el reconeixem en els propis cossos: quan es violenten els llocs que habitem s’afecten els nostres cossos, quan s’afecten els nostres cossos es violenten els llocs que habitem. Els propis cossos estan plens de sensibilitat, donen vida i tenen memòria. A través dels sentits ens connectem amb els territoris: escoltem el que ens explica el riu o la muntanya, també escoltem el que ens explica la ciutat. Veiem els colors dels espais que ens envolten, el verd de l’arbre o el gris de l’asfalt, i olorem l’olor del mar, del nostre menjar preferit, o del fum dels cotxes. Podem veure com sobre el propi cos queda imprès el que succeeix en els territoris: la tristesa per l’explotació, l’angoixa per la contaminació, però també l’alegria d’estar construint altres mons que resisteixen a tanta violència. Mirada amplia, més sensible i completa del món, teixir ponts entre feminismes, ecologisme, la naturalesa i els territoris.”
COM ENS MIREM?
- Proposar als joves/infants que pensin el lloc on viuen, per poder situar els cossos en un context-territori concret. Viuen en un entorn urbà? Rural? Tenen accés fàcil a aigua, a menjar o no? El lloc on viuen se senten sorolls? Què escolten des de la seva habitació? Com es l’aire que respiren? Com van fins a l’escola/institut (caminant, metro, bici, cotxe, autobús, moto…). Quins conflictes medio-ambientals detecten en el seu entorn proper? Detecten que es vulnerin drets del medi ambient i de les persones en el territori/entorn on viuen?
- Després de la introducció per contextualitzar la relació entre COS-TERRITORI, es convidarà a reflexionar per mitjà del ‘Mapeig Corporal” la pròpia relació de cos-territori que experimenta cada persona. Per així poder detectar com aquests dos aspectes estan interrelacionats, fent que les vulneracions d’un territori tenen un impacte directe en els cossos que habiten aquell territori, com també les vulneracions d’uns cossos també tenen un impacte directe en el territori que habiten. Volem posar en relació l’impacte que tenen els conflictes mediambientals locals i/o globals en els propis cossos.
Es reparteix un DIN A3 a cada jove/ infant i colors, i se’ls convida a que dibuixin una silueta del seu cos que ha d’ocupar tot el full (dels peus al cap). Fer-ho de manera individual per més tard posar-ho en comú. El lema general per guiar la proposta seria:
Mapeig del cos-territori elaborat per alumnat de 6è de l’escola Ernest Lluch.
- “Dibuixa el teu cos com si fos el teu territori per relatar què està succeint amb el teu cos i el teu territori”. (Quan parlem del propi territori ens estem referint a aquells espais que habitem).
-
“En aquest cos dibuixem alguns dels espais que habitem quotidianament, pot ser la casa, el barri, l’entorn… Quins llocs identifiquem? On ubiquem aquests llocs en el meu cos? Quina emoció ens genera aquell espai, ens sentim segures o no? Els camins que recorrem habitualment (on ubiquem aquests camins? Hi ha algun parc, un bassal, un hort, arbres o animals? On ubiquem aquests llocs al nostre cos? Hi ha algun riu, mar, muntanya, bosc o carrer? On els situem? Cal dibuixar en aquest mapa tots aquells llocs que considerem importants o necessaris de visibilitzar en un mapa del territori que habitem.
Posteriorment proposem a les persones participants que senyalin en aquests mapes del COS-TERRITORI aquells llocs que menys ens agraden, a on ens sentim insegures, on hem sentit violència, dolor, ràbia, on estan aquells llocs i com els dibuixem?, és un carrer, una part de casa nostra, un lloc llunyà a casa nostra o a prop?; hi ha conflictes en el territori que ens afecten de forma quotidiana?, quins? (mineria, extracció petrolera, conflictes agroindustrials, turisme…), de quina forma afectem als nostres cossos?
- Per últim, es reconeixen espais del COS-TERRITORI que ens facin sentir segures? Espais ens permetin tenir una mirada crítica i/o canviar allò que no ens agrada i que no ens fa sentir bé perquè vulnera el medi ambient i/o discrimina/violenta a les persones?, en quina part del cos o del territori?, al carrer, al patí, al llit, a casa? Com s’expressa aquesta rebel·lia/anhel de canvi? Un crit, una paraula, una cançó?, on es manifesta: al cap, al cor, als peus, a l’estómac, les cames? Trobem llocs en poder compartir-ho col·lectivament. Acabem, ens parem mirar el nostre dibuix, a mirar el mapa, es troba tot el que volem plasmar en aquest moment?”
2b. Posada en comú de les cartografies (20’)
Quan els infants/joves hagin acabat el seu dibuix, ens reunirem en cercle per grups de 3-4 persones i es compartiran els dibuixos que s’han fet. S’aniran col·locant els dibuixos al centre, creant un gran mapa corporal-territori.
A partir d’aquí, quan l’alumnat ha fet aquest mapeig, i s’estigui compartint. Cada grup haurà de respondre les següents preguntes en un full que la tallerista després recollirà. (Activitat avaluativa)
-
Quines vulneracions de drets del vostre entorn detecteu?
-
Quins espais de rebuig i benestar heu assenyalat? I per què?
-
Quins aspectes crítics a favor i en contra destaqueu d’aquests espais? Per què?
Després d’haver-ho compartit en grups (qui ho hagi volgut compartir), es proposarà fer un cercle amb tot el grup classe i es convidarà a compartir a qui li vingui de gust.
MATERIAL PER A L’EDUCADORA
A partir d’aquí, quan l’alumnat ha fet aquest mapeig, cal fixar-nos en els moments en que demanem a l’alumnat que justifiqui el seu resultat.
- Expressa críticament les vulneracions de drets del seu entorn?
- En general, quins espais de benestar i rebuig assenyalen?
- Quins aspectes crítics a favor i en contra destacaven d’aquests espais?
Des d’aquesta observació l’educadora acompanya les reflexions fent èmfasi en la relació entre COS i TERRITORI.
- Importància de conèixer el propi cos i cuidar-lo.
- Entendre la relació entre COS-TERRITORI (Cos-Territori-ecosistema-món).
- Entendre la importància de conèixer el territori que habitem i cuidar-lo.
- Importància de cuidar tots els éssers vius que habitem en un mateix territori (El territori s’amplia a món).
- La relació entre vulneracions al medi i vulneracions a les persones.
- Pensar en l’impacte que té en els cossos excedir els límits planetaris.
2c. Tornada als límits del planeta-conseqüències canvi climàtic i agressions al territori-límits de les persones (25’)
Un cop dut a terme el mapeig corporal, es recorda l’activitat 2a de la sessió anterior (Mòdul 7), Límits planetaris. A continuació es desenvoluparan una mica més aquests conceptes, i es reflexionarà quines diferències existeixen en la superació d’aquests límits en diferents països. L’objectiu d’aquesta activitat és també experimentar amb el cos la tensió entre el model econòmic i els límits biofísics del planeta.
Dinàmica
Set alumnes (un per cada un dels límits que es poden calcular més fàcilment) participaran activament a l’activitat.
Cada participant representarà un territori diferent: Espanya, Bangladesh, Bolivia, Canada, Senegal,… I dels límits: petjada material, emissions CO2, fòsfor, nitrogen, l’ús d’aigua dolça, canvi en l’ús del sòl, petjada ecològica. L’alumnat portarà post-its amb el nom del territori que representarà.
- Les participants es disposaran formant un cercle, mirant cap enfora, units amb cordes entre ells. Amb tensió entre les cordes, deixant un espai d’un metre entre les participants, un cercle serà dibuixat al terra amb guix o una altra corda. S’explicarà l’alumnat que aquest cercle representa el “sostre ecològic” i es recordarà el significat.
-
Després de dibuixar el sostre ecològic, les participants faran cinc passos enrere, ajuntant-se al centre del cercle, la posició inicial per començar l’activitat.
-
Les participants del cercle aniran modificant la seva posició depenent del diagnòstic sobre els límits de diferents països: Espanya, Bangladesh, Bolívia, Canadà, Senegal,… i fer fitxes a part amb aquest enllaç: https://goodlife.leeds.ac.uk/national-snapshots/countries/
Reflexions
COMPAREM LÍMITS
Sostre ecològic: són el conjunt de límits planetaris o condicions del medi ambient que depenen les unes de les altres i en conjunt permeten que la vida tal com la coneixem sigui possible (que les plantes, els animals i les persones puguin viure a l’entorn). Si aquestes condicions varien, la viabilitat de la vida disminueix, i entrem en una ‘zona d’incertesa’. Per exemple: si augmenten les emissions de CO2, si el sòl es torna infèrtil o si l’aigua es torna àcida la viabilitat de la vida canvia, i/o disminueix de la manera que la coneixem. I són coses que estan passant.
A cada un dels 7 infants se li repartirà un territori diferent, i en funció de la mitjana dels diferents límits treballats avançarà més o menys passes. És a dir, com més límits hagi traspassat aquell país l’infant haurà d’avançar més passes, fins a sobrepassar si és el cas el cercle del sostre ecològic. La tallerista, seguint els gràfics, haurà d’anar dient quin territori i quantes passes haurà d’avançar cada participant. Canadà, Espanya, Bolívia, Estats Units, Senegal, Noruega i Nepal.
Preguntes per a la reflexió
-
Quines diferències heu observat entre l’estat dels límits en els diferents territoris tractats? Eren tots iguals? Quines diferències hi havia? Per què es deuen donar aquestes diferències?
-
Qui és responsable de què un país hagi superat un límit? Totes les persones d’aquell país tenen la mateixa responsabilitat? (incloure les desigualtats dins dels mateixos països, les relacions de neocolonialisme d’alguns països sobre uns altres, les responsabilitats d’empreses i governs sobre la destrucció ambiental del planeta…)
-
Totes les persones d’aquell país viuran les conseqüències d’haver sobrepassat un límit de la mateixa manera? Per què? (introduir les possibles diferències que hi pot haver al futur o ara sobre el repartiment dels recursos naturals bàsics: aigua, menjar, energia, minerals…)
REFLEXIONS I MATERIAL PER A L’EDUCADORA
Territoris del Sud Global estan sostenint i patint les conseqüències de l’impacte del model de producció i consum del Nord Global.
Introduir el concepte del ‘deute ecològic’: com els territoris en general del Nord Global tenen un deute ecològic més gran cap a la resta de territoris. Necessitat que hi hagi una responsabilitat ecològica, i abordar les problemàtiques ambientals i socials des d’una perspectiva d’intervenció glocal (global+local).
L’objectiu és que entenguin la importància de la interdependència i l’ecodependència, i que puguin observar què passa si se sobrepassen els límits.
3. Tancament (20’)
3a. Debat i conclusions (20’)
- AVALUACIÓ: Debat Cultura de límits = l’acceptació i respecte dels límits del planeta i els propis.
- CONCLUSIÓ: Sempre hi ha conseqüències de la cultura de no-límits, potser no els veiem, però hi són.
Límits socials/humans/planetaris - Cultura de límits = vulnerabilitat + cures (gènere) (de nosaltres mateixes i del nostre entorn, extrems malaltissos de les emocions).
LÍNIES PER A DEBATRE
Si no respectem els nostres límits (interpersonals i intrapersonals) i els límits planetaris, si els invisibilitzem, haurem de fer front a les conseqüències. Si tenim el privilegi de no sentir/veure les conseqüències, algun altre haurà de fer-ho. No sentir o poder girar el cap sense veure els efectes negatius dels nostres actes al no respectar els límits naturals, d’altres o els nostres propis, és un privilegi. És la nostra responsabilitat de cuidar i cuidar-nos; no només per a no sobrepassar els nostres límits, sinó també per poder recuperar-nos si els sobrepassem i fer un canvi per no tornar a repetir dinàmiques malaltisses o perilloses. L’ecodependència i la interdependència ens conviden a reflexionar sobre la importància de respectar els límits naturals, propis i humans.
CONCLUSIÓ O TANCAMENT
Com hem vist, el planeta té diversos límits per poder existir tal com el coneixem. Cal ser conscients de quins són aquests límits i respectar-los. Quan sobrepassem aquests límits ens situem en zones d’incertesa on no ens és possible preveure el nivell de gravetat o quan es produiran conseqüències en aquell aspecte, són situacions desconegudes. Les zones d’incertesa permeten corregir les nostres actuacions i retornar en zones segures, cal avançar cap aquestes d’una manera justa i global, garantint un accés equitatiu per totes les persones i evitant les discriminacions (ja existents) a l’hora d’accedir a recursos.