Bloc de Secundària
ESPAI DE REFLEXIÓ III
Durada 2h a l'aula
Recerca i constatació de les preocupacions i emocions del grup classe vers les pràctiques de la comunitat educativa i l’entorn
En el desenvolupament d’aquest mòdul es vol fer comprendre com les cures i els límits són necessaris pel respecte al medi i a les persones. L’objectiu consisteix en reflexionar críticament sobre les desigualtats i responsabilitats a l’hora de traspassar els límits planetaris, entendre les vulneracions als territoris que habitem (medi) com vulneracions a nosaltres (persones) i reflexionar sobre les conseqüències de superar els límits planetaris i personals.
Així doncs, per començar la sessió ens situem en la sessió que estem: l’espai de reflexió. S’inicia recuperant el que es va tractar en el mòdul 7 i es fa èmfasis en els límits planetaris i de les persones. A continuació es projecta l’eina de l’EjAtlas de manera que sigui visible per tot el grup classe, i s’explica com funciona l’eina mostrant algun exemple de conflicte ambiental d’alguna part del món.
Tot seguit, es proposa una activitat que posa en relació el propi cos amb el territori que s’habita. És una dinàmica introspectiva que pretén evidenciar de manera vivencial la interdependència i ecodependència que ens caracteritza com a éssers vius que som: “pensar el COS com el nostre primer TERRITORI, i al territori el reconeixem en els nostres cossos.
Després s’introdueixen els límits planetaris fent una comparació entre països. I per acabar es reflexiona sobre la cultura dels límits i l’acceptació i respecte dels límits del planeta i els propis.
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Objectius
- Reflexionar críticament sobre les desigualtats i responsabilitats a l’hora de traspassar els límits planetaris (pocs vulneren molt i molts en pateixen les conseqüències).
- Entendre les vulneracions als territoris que habitem (medi) com vulneracions també cap a nosaltres (persones).
- Reflexionar sobre les conseqüències de superar els límits planetaris i personals.
Dinàmica
Activació de coneixements previs (10’)
Tancament (15’)
Requisits Tècnics
1. Activació de coneixements previs (10’)
1a. Situem-nos: Espai de Reflexió? (5’)
En el mòdul anterior (M7) es va parlar sobre l’estat del món, posant atenció en les explotacions i vulneracions al medi, i coneixent els límits biofísics planetaris. Es fa una pluja d’idees sobre per què l’alumnat creu que es traspassen aquests límits.
- Per què creieu que se segueixen desenvolupant actuacions que deterioren el planeta? Qui necessita seguir duent a terme aquestes actuacions i per què?
Es vol arribar a una conclusió on es posi en relleu que les actuacions que vulneren el planeta són causes sistèmiques, són part d’un sistema que busca el benefici propi per sobre del comú (del planeta i de les persones). Exemples d’actuacions que vulneren el planeta les tenim a la pluja d’idees a l’inici del M7 (diverses formes d’extractivisme i explotació no sostenible dels recursos naturals, explotacions a persones per raó de classe, gènere, ètnia o procedència…).
Es recuperen les idees que van sortir al mòdul anterior i es crea una definició conjunta sobre: Què és un límit? A continuació es demana a l’alumnat que diferenciï quins serien els límits naturals i quins serien els límits de les persones. Es demana doncs que tornin a crear una definició per cada un d’aquests o que, busquin les diferències d’aquests.
Exemples de definicions podrien ser:
- Els límits del planeta són aquells que, un cop superats, posen en perill la vida en el mateix.
- Com seria la definició d’un límit per les persones?
- Exemple: els límits de les persones són aquells que poden posar en risc el benestar i la salut de les mateixes.
1b. Activació coneixements previs (5’)
Un cop s’han introduït els límits del planeta i de les persones, es projecta l’Atles de manera que sigui visible per al grup-classe.
Es pregunta si algú el recorda de la fase anterior i què indica aquest gran mapa.
Quan es tingui la resposta, s’amplia la imatge (fer zoom) a la zona de Llatinoamèrica i es pregunta:
- Creieu que s’hi concentren molts o pocs conflictes ambientals en aquesta zona?
- Per què pot ser? (relació amb els nexes neocolonials d’extractivisme, revisar M2 si es vol aprofundir)
CONTINGUTS PER A L’EDUCADORA
Diverses experiències del sud global ens poden servir a l’hora d’afrontar els reptes mediambientals i les agressions al territori al nord. Una de les tècniques realitzada pel “Colectivo Miradas Críticas del Territorio desde el Feminismo” (grup de Red Latinoamericana de Mujeres defensores de Derechos Sociales y Ambientales) són les cartografies corporals, tècnica que desenvoluparem a continuació. Cal contextualitzar a l’alumnat explicant que aquest grup de dones diverses volen teixir vincles entre els cossos i el territori que habitem. Aquestes activitats es comparteixen després en grup per reflexionar juntes i crear estratègies de vida per estar millor en els nostres territoris.
2. Contrastos (95’)
2a. Mapeig corporal: Mapeig del cos com a territori (45’)
IMPORTANT: Durant la dinàmica s’acompanyarà a les participants a la creació d’un recorregut per la seva intimitat i ho plasmaran de forma plàstica. És per aquesta raó que des de l’inici de la dinàmica, l’educadora ha de comunicar que faran aquest recorregut, que és un dibuix que fan per a elles i si no volen ensenyar-lo o explicar res, no ho hauran de fer. Així, per fer aquesta dinàmica es necessita un entorn tranquil i segur i s’explicitarà a les participants que aquest serà l’ambient de la sessió.
Dinàmica
Per fer aquesta dinàmica es proposa que els infants i joves puguin asseure’s i repartir-se de forma individual pel terra de la classe. Cal apartar taules i cadires, es recomana fer-ho des de l’inici de la sessió.
INTRODUCCIÓ PRÈVIA
“Pensar el COS com el nostre primer TERRITORI, i al territori el reconeixem en els propis cossos: quan es violenten els llocs que habitem s’afecten els nostres cossos, quan s’afecten els nostres cossos es violenten els llocs que habitem. Els propis cossos estan plens de sensibilitat, donen vida i tenen memòria. A través dels sentits ens connectem amb els territoris: escoltem el que ens explica el riu o la muntanya, també escoltem el que ens diu la ciutat. Veiem els colors dels espais que ens envolten, el verd de l’arbre o el gris de l’asfalt, i olorem l’olor del mar, del nostre menjar preferit, o del fum dels cotxes. Podem veure com sobre el propi cos queda imprès el que succeeix en els territoris: la tristesa per l’explotació, l’angoixa per la contaminació, però també l’alegria d’estar construint altres mons que resisteixen a tanta violència. Mirada amplia, més sensible i completa del món, teixir ponts entre feminismes, ecologisme, la naturalesa i els territoris.”
COM ENS MIREM?
- Proposar als joves/infants que pensin el lloc on viuen, per poder situar els cossos en un context-territori concret. Viuen en un entorn urbà? Rural? Tenen accés fàcil a aigua, a menjar o no? El lloc on viuen se senten sorolls? Què escolten des de la seva habitació? Com
és l’aire que respiren? Com van fins
a l’escola/institut (caminant, metro, bici, cotxe, autobús, moto…). Quins conflictes medio-ambientals detecten en el seu entorn proper? Detecten que es vulnerin drets del medi ambient i de les persones en el territori/entorn on viuen? - Després de la introducció per contextualitzar la relació entre COS-TERRITORI, es convidarà a reflexionar per mitjà del “Mapeig Corporal” la pròpia relació de cos-territori que experimenta cada persona. Per així poder posar detectar com aquests dos aspectes estan interrelacionats, fent que les vulneracions d’un territori tenen un impacte directe en els cossos que habiten aquell territori, com també les vulneracions d’uns cossos tenen un impacte directe en el territori que habiten. Volem posar en relació l’impacte que tenen els conflictes mediambientals locals i/o globals en els propis cossos.
Es reparteix un DIN A3 a cada jove/ infant i colors, i se’ls convida al fet que dibuixin una silueta del seu cos que ha d’ocupar tot el full (dels peus al cap). Fer-ho de manera individual per més tard posar-ho en comú. El lema general per guiar la proposta seria:
- “Dibuixa el teu cos com si fos el teu territori per relatar què està succeint amb el teu cos i el teu territori”. (Quan parlem del propi territori ens estem referint a aquells espais que habitem).
Procés d’elaboració del cos-territori d’una alumna de l’Escola Mare de Déu de Montserrat.
- “En aquest cos dibuixem alguns dels espais que habitem quotidianament, pot ser la casa, el barri, l’entorn… Quins llocs identifiquem? On ubiquem aquests llocs en el meu cos? Quina emoció ens genera aquell espai, ens sentim segures
o no? Els camins que recorrem habitualment (on ubiquem aquests camins? Hi ha algun parc, un bassal, un hort, arbres o animals? On ubiquem aquests llocs al nostre cos? Hi ha algun riu, mar, muntanya, bosc o carrer? On els situem? Cal dibuixar en aquest mapa tots aquells llocs que considerem importants o necessaris de visibilitzar en un mapa del territori que habitem.
- “En aquest cos dibuixem alguns dels espais que habitem quotidianament, pot ser la casa, el barri, l’entorn… Quins llocs identifiquem? On ubiquem aquests llocs en el meu cos? Quina emoció ens genera aquell espai, ens sentim segures
- Posteriorment, proposem a les persones participants que assenyalin en aquests mapes del COS-TERRITORI aquells llocs que menys ens agraden, a on ens sentim insegures, on
hem sentit violència, dolor, ràbia, on estan aquells llocs i com els dibuixem?, és un carrer, una part de casa nostra, un lloc llunyà a casa nostra o a prop?; hi ha conflictes en el territori que ens afecten de forma quotidiana?, quins? (mineria, extracció petroliera, conflictes agro-industrials, turisme…), de quina forma afectem els nostres cossos? - Per últim, es reconeixen espais del COS-TERRITORI que ens facin sentir segures? Espais ens permetin tenir una mirada crítica i/o canviar allò que no ens agrada i que no ens fa sentir bé perquè vulnera el medi ambient i/o discrimina/violenta a les persones?, en quina part del cos o del territori?, al carrer, al patí, al llit, a casa? Com s’expressa aquesta rebel·lia/anhel de canvi? Un crit, una paraula, una cançó?, on es manifesta: al cap, al cor,
als peus, a l’estómac, les cames? Trobem llocs en poder compartir-ho col·lectivament. Acabem, ens parem a mirar el nostre dibuix, a mirar el mapa, es troba tot el que volem plasmar en aquest moment?”
- Posteriorment, proposem a les persones participants que assenyalin en aquests mapes del COS-TERRITORI aquells llocs que menys ens agraden, a on ens sentim insegures, on
2b. Posada en comú de les cartografies (15’)
Quan els infants/joves hagin acabat el seu dibuix, ens reunirem en cercle per grups de 3-4 persones i es compartiran els dibuixos que s’han fet. S’aniran col·locant els dibuixos al centre, creant un gran mapa corporal-territori.
A partir d’aquí, quan l’alumnat ha fet aquest mapeig, i s’estigui compartint. Cada grup haurà de respondre les següents preguntes en un full que la tallerista després recollirà. (Activitat avaluativa)
- Quines vulneracions de drets del vostre entorn detecteu?
- Quins espais de rebuig i benestar heu assenyalat? I per què?
- Quins aspectes crítics a favor i en contra destaqueu d’aquests espais? Per què?
Després d’haver-ho compartit en grups (qui ho hagi volgut compartir), es proposarà fer un cercle amb tot el grup classe i es convidarà a compartir a qui li vingui de gust.
MATERIAL PER A L’EDUCADORA
A partir d’aquí, quan l’alumnat ha fet aquest mapeig, cal fixar-nos en els moments en que demanem a l’alumnat que justifiqui el seu resultat.
- Expressa críticament les vulneracions de drets del seu entorn?
- En general, quins espais de benestar i rebuig assenyalen?
- Quins aspectes crítics a favor i en contra destacaven d’aquests espais?
Des d’aquesta observació l’educadora acompanya les reflexions fent èmfasi en la relació entre COS i TERRITORI.
- Importància de conèixer el propi cos i cuidar-lo.
- Entendre la relació entre COS-TERRITORI (Cos-Territori-ecosistema-món).
- Entendre la importància de conèixer el territori que habitem i cuidar-lo.
- Importància de cuidar tots els éssers vius que habitem en un mateix territori; el territori s’amplia a món.
- La relació entre vulneracions al medi i vulneracions a les persones.
- Pensar en l’impacte que té en els cossos excedir els límits planetaris.
2c. Comparem límits (20‘)
Dinàmica
Set alumnes (un per cada un dels límits que es poden calcular més fàcilment) participaran activament a l’activitat, tot i que es pot fer més d’un grup o duplicar els rols.
Cada participant representarà un dels límits: petjada material, emissions CO2, fòsfor, nitrogen, l’ús d’aigua dolça, canvi en l’ús del sòl, petjada ecològica. Els alumnes portaran post-its amb el nom del límit que representa per a fer més fàcil l’activitat.
Pas 1. L'alumnat es disposarà formant un cercle, mirant cap enfora, units amb cordes entre ells. Amb tensió entre les cordes, deixant un espai d'un metre entre les participants, un cercle serà dibuixat al terra amb guix o una altra corda. S’explicarà l'alumnat que aquest cercle representa el "sostre ecològic" i es recordarà el significat.
Pas 2. Després de dibuixar el sostre ecològic, les participants faran cinc passos enrere, ajuntant-se al centre del cercle, la posició inicial per començar l'activitat.
Preguntes per a la reflexió
- Quines diferències heu observat entre l’estat dels límits en els diferents països tractats? Eren tots iguals? Quines diferències hi havia? Per què es deuen donar aquestes diferències?
- Qui és responsable de què un país hagi superat un límit? Totes les persones d’aquell país tenen la mateixa responsabilitat? (incloure les desigualtats dins dels mateixos països, les relacions de neocolonialisme d’alguns països sobre uns altres, les responsabilitats d’empreses i governs sobre la destrucció ambiental del planeta…)
- Totes les persones d’aquell país viuran les conseqüències d’haver sobrepassat un límit de la mateixa manera? Per què? (introduir les possibles diferències que hi pot haver al futur o ara sobre el repartiment dels recursos naturals bàsics: aigua, menjar, energia, minerals…)
CONTINGUT PER A L’EDUCADORA
Dels diferents límits esmentats, n’aclarim i en traduïm alguns. Per una banda, es troben els límits biofísics planetaris, que es podrien traduir com: Emissions de CO2, Cicle del Fòsfor, Cicle del Nitrogen, Aigua Dolça, Conversió de terres, Petjada Ecològica i Petjada Material. Per altra banda, els límits de satisfacció de les necessitats socials bàsiques: Satisfacció de vida (LS), Esperança de vida saludable (LE), Nutrició (NU), Salut (SA), Ingressos (IN), Accés a l’energia (EN), Educació (ED), Suport Social (SS), Qualitat democràtica (DQ), Igualtat (EQ), Ocupació (EM).
En els gràfics presentats als annexos per mitjà de l’economia del dònut es mostra la sostenibilitat ambental i la satisfacció de les necessitats bàsiques amb relació al marc de “sostres just i segur”. Els cercles de color verd fosc mostren tant el sostre ecològic com la base social. Les cunyes blaves mostren el grau de satisfacció de cada necessitat bàsica. Les cunyes verdes mostren l’ús de recursos en relació amb el límit biofísic associat amb la sostenibilitat. Les cunyes vermelles mostren deficiències per sota de llindar social o superen el límit biofísic. Les cunyes amb les vores discontínues s’estenen més enllà de l’àrea del gràfic. Idealment, un país tindria cunyes blaves que arriben a la base social i cunyes verdes dins del sostre ecològic.
2d. Visualització vídeos (15’)
A continuació es proposarà la visualització de dos vídeos per conèixer exemples dels impactes que genera en la salut de les persones problemàtiques al territori (vídeo 1). I també veure de quina manera afecta en les persones l’accés desigual a recursos, havent de renunciar a viure en el propi entorn (vídeo 2).
- Vídeo 1. Visualització vídeo sobre el Salto, esmentant la problemàtica que viuen al Salto fruit de l’extractivisme i explotació dels recursos per part del Nord Global, i l’impacte directe que té en les persones que habiten en aquell territori: (Esmentar que és una lluita molt actual i motivar-les a què coneguin més sobre aquesta problemàtica).
- Vídeo 2. Visualització fragment “Cuidar entre terres”
Es visualitza un fragment del documental “Cuidar entre terres”, esmentant sobre què tracta el documental, animant a veure’l sencer i contextualitzant el fragment que es veurà a continuació. (Es pot mencionar el concepte de ‘cadenes transnacionals de cures’).
(minut 2:25 fins minut 8:00)
3. Tancament (15’)
3a. Debat i conclusions (15’)
- AVALUACIÓ: Debat Cultura de límits = l’acceptació i respecte dels límits del planeta i els propis.
- CONCLUSIÓ: sempre hi ha conseqüències de la cultura de no-límits, potser no els veiem, però hi són.
Límits socials/humans/planetaris - Cultura de límits = vulnerabilitat + cures (gènere) (de nosaltres mateixes i del nostre entorn, extrems malaltissos de les emocions).
LÍNIES PER A DEBATRE
Si no respectem els nostres límits (interpersonals i intrapersonals) i els límits planetaris, si els invisibilitzem, haurem de fer front a les conseqüències. Si tenim el privilegi de no sentir/veure les conseqüències, algun altre haurà de fer-ho. No sentir o poder girar el cap sense veure els efectes negatius dels nostres actes al no respectar els límits naturals, d’altres o els nostres propis, és un privilegi. És la nostra responsabilitat de cuidar i cuidarnos; no només per a no sobrepassar els nostres límits, sinó també per poder recuperar-nos si els sobrepassem i fer un canvi per no tornar a repetir dinàmiques malaltisses o perilloses. L’ecodependència i l’interdependència ens conviden a reflexionar sobre la importància de respectar els límits naturals, propis i humans.
CONCLUSIÓ O TANCAMENT
Com hem vist, el planeta té diversos límits per poder existir tal com el coneixem. Cal ser conscients de quins són aquests límits i respectar-los. Quan sobrepassem aquests límits ens situem en zones d’incertesa on no ens és possible preveure el nivell de gravetat o quan es produiran conseqüències en aquell aspecte, són situacions desconegudes. Les zones d’incertesa permeten corregir les nostres actuacions i retornar en zones segures, cal avançar cap aquestes d’una manera justa i global, garantint un accés equitatiu per totes les persones i evitant les discriminacions (ja existents) a l’hora d’accedir a recursos.